Israel intercepta la Global Sumud Flotilla i evita riscos de suport a Hamàs, però determinats col·lectius a Catalunya volen transformar l’incident en una mobilització ideològica

La Global Sumud Flotilla (GSF) va salpar amb l’objectiu declarat de portar ajuda humanitària a Gaza i trencar el bloqueig marítim d’Israel. Composta per desenes d’embarcacions i centenars d’activistes, la flotilla va ser intervinguda el passat 1 d’octubre a unes 70 milles de la costa de Gaza per l’armada israeliana. Segons fonts oficials, la maniobra va consistir en la interrupció de comunicacions i l’abordatge parcial d’alguns vaixells per evitar que travessessin una zona bloquejada.

Israel sosté que aquesta flotilla podria ser utilitzada per afavorir Hamàs, i que el risc d’entrada d’armes o suport logístic és real. Tot i que no ha aportat proves concloents, el govern israelià defensa que la seguretat nacional justifica la seva actuació. Els organitzadors, per la seva banda, neguen qualsevol vinculació amb grups militants i asseguren que la seva missió era exclusivament pacífica i humanitària.

El conflicte, doncs, és també narratiu: per a uns, Israel “salva” la situació evitant que una flotilla potencialment compromesa arribi a Gaza; per a d’altres, es tracta d’un assalt injustificat que vulnera el dret marítim internacional.

A Catalunya, el sindicat @CGTCatalunya ha publicat a les xarxes:

“🚨HAN ASSALTAT A LA GLOBAL SUMUD FLOTILLA!🚨
📍AVUI DIMECRES 1 D’OCTUBRE concentració davant del consolat d’Israel.
📍DEMÀ DIJOUS 2 D’OCTUBRE, a Barcelona ens concentrem a les 18h a la Plaça de la Carbonera, i a la resta de Catalunya hi ha moltes altres convocatòries.”

Aquestes convocatòries, presentades en clau de protesta “solidària”, amaguen un problema de fons: la desinformació. Reduir l’episodi a un “assalt” i convocar mobilitzacions sense matisos ni context reforça una narrativa simplificada que acaba sent favorable a Hamàs. Així, sectors de l’esquerra woke projecten la imatge d’una lluita entre “opressor i víctima”, ometent la complexitat d’un conflicte on conviuen factors geopolítics, responsabilitats internes palestines i la presència d’un grup considerat terrorista per la Unió Europea i els Estats Units.

El resultat és una paradoxa: sota la bandera de l’humanitarisme, es pot acabar oferint cobertura simbòlica a una organització responsable d’atacs com els del 7 d’octubre de 2023, quan Hamàs va assassinar i segrestar civils israelians.

En definitiva, mentre Israel actua per controlar els riscos de seguretat de la flotilla, a Europa i a Catalunya es convoquen mobilitzacions que, conscientment o no, blanquegen el relat de Hamàs. La batalla de les narratives és tan intensa com la del mar, i la responsabilitat dels actors socials hauria de ser contrastar abans de convertir-se en altaveus acrítics.