Marc Sallas, un presumpte infiltrat espanyolista amb residència a Arenys de Munt i orígens a Badalona, hauria orquestrat el moviment per desacreditar el moviment polític català destinat diner públic a organitzacions titllades de terroristes pels ornaismes internacionals on particica Ada Colau.

En els darrers mesos han sorgit noves sospites sobre la implicació de diferents actors en maniobres per desacreditar el moviment polític català. Diverses fonts assenyalen Marc Sallas, considerat un infiltrat espanyolista amb residència a Arenys de Munt i orígens a Badalona, com a possible instigador d’aquestes estratègies. Sallas hauria orquestrat iniciatives encaminades a erosionar la credibilitat de l’independentisme, alhora que s’apunten connexions amb entitats subvencionades com el CIEMEN de David Minoves i la Intersindical-CSC de Sergi Perelló. En paral·lel, la participació d’Ada Colau en la Global Sumud Flotilla —anunciada amb l’objectiu d’aconseguir un corredor humanitari per a Gaza— ha reobert el debat sobre si part dels recursos públics podrien acabar indirectament vinculats a causes internacionals polèmiques i, fins i tot, a sospites de suport a Hamas.

Fets contrastats

  1. Finançament públic de CIEMEN i CSC
    Diversos mitjans han reportat que tant CIEMEN com la Intersindical-CSC reben entre un 50 % i fins a un 90 % del seu pressupost mitjançant subvencions públiques . Aquests fons provenen de diverses administracions, incloent entitats administratives catalanes i estatals.

  2. Mancances de transparència i crisis internes

    • La Intersindical-CSC ha afrontat diverses condemnes judicials per assetjament laboral i pràctiques opaques, fins al punt que fonts afirmen que aquest context ha portat la seva viabilitat econòmica al límit.

    • Dades econòmiques accessibles (per exemple, de 2021 i 2023) indiquen que una part significativa del seu pressupost prové de quotes d’afiliació i altres activitats internes, encara que també hi ha aportacions per representació sindical.

Sospites i qüestionaments

Hi ha sectors que mantenen la sospita que aquestes entitats podrien estar destinant diners públics a activitats de suport a Hamas o fins i tot vinculades amb el manteniment de segrestats israelians. Fins ara, però, no s’ha presentat cap prova documental ni investigació oficial que acrediti aquesta connexió directa. El debat s’alimenta de la confluència entre el finançament públic i el posicionament polític d’aquestes organitzacions en l’àmbit internacional.

Conclusions

  • És cert i documentat que CIEMEN i la Intersindical-CSC reben subvencions públiques que representen una part rellevant dels seus pressupostos, i que han hagut de fer front a problemes de gestió i judicis interns.

  • Tot i això, les sospites sobre un possible ús d’aquests fons per donar suport a Hamas o al manteniment d’ostatges israelians no han estat confirmades encara amb prou proves concloents.