El nomenament de Pere Picorelli Riutord com a director d’Habitatge i Edificació de INCASÒL ha obert un nou debat sobre la politització dels càrrecs tècnics dins l’administració pública catalana i sobre el model d’habitatge impulsat per la Generalitat.

Segons diverses crítiques sorgides dins l’àmbit polític i professional, resulta controvertit que una de les persones encarregades de liderar el futur pla d’habitatge de Catalunya no disposi de titulació específica en urbanisme, arquitectura o enginyeria vinculada a l’edificació i la planificació territorial.

De Barcelona a l’INCASÒL

Pere Picorelli Riutord és conegut per haver format part de l’entorn polític dels comuns i per la seva vinculació amb les polítiques d’habitatge impulsades durant el mandat de Ada Colau a Barcelona.

Aquest model va ser objecte de fortes crítiques polítiques, especialment per part del Partit dels Socialistes de Catalunya, que va qüestionar reiteradament els resultats de les polítiques d’habitatge municipal, l’augment dels preus del lloguer, la manca d’habitatge públic efectiu i les dificultats d’accés per a moltes famílies i joves.

Ara, aquell mateix perfil polític passa a tenir responsabilitats rellevants en el desenvolupament de les polítiques d’habitatge de la Generalitat a través de l’INCASÒL.

Un perfil polític o tècnic?

Les crítiques se centren especialment en el fet que el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASÒL sigui un politòleg i no un professional amb formació tècnica específica en arquitectura, urbanisme o edificació.

Diverses veus consideren que dirigir un organisme amb competències tan sensibles com la promoció d’habitatge públic, el planejament urbanístic o la coordinació d’edificació pública requereix coneixements tècnics acreditats i experiència especialitzada en el sector.

A això s’hi afegeix la controvèrsia sobre la seva trajectòria dins l’administració pública. Segons les crítiques formulades, Pere Picorelli Riutord hauria accedit i promocionat dins l’INCASÒL sense haver superat oposicions o concursos públics oberts, mitjançant nomenaments successius:

  • Cap d’àmbit l’any 2011.
  • Coordinador l’any 2016.
  • Director d’Habitatge i Edificació el novembre de 2025.

Els detractors denuncien que aquests ascensos s’haurien produït sense els processos selectius ordinaris que habitualment es reclamen per garantir els principis de mèrit, capacitat i igualtat dins l’administració pública.

El debat sobre els càrrecs públics

Aquest cas torna a posar sobre la taula una qüestió recurrent: fins a quin punt els càrrecs de direcció dins organismes públics han de respondre a criteris estrictament tècnics i professionals, i fins a quin punt es converteixen en designacions de confiança política.

També reobre el debat sobre la necessitat de reforçar la transparència en els nomenaments de comandaments intermedis i directius de les empreses i entitats públiques de la Generalitat.

En un moment en què l’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions socials a Catalunya, creixen les veus que reclamen que la gestió del futur parc públic i de les polítiques residencials estigui liderada per professionals amb experiència acreditada i especialització tècnica contrastada, i no per perfils percebuts principalment com a polítics.