Del discurs contra l’especulació immobiliària a la gestió d’un patrimoni familiar milionari en el sector del lloguer a Barcelona

L’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant ha fet un pas que no ha passat desapercebut: la seva incorporació a l’empresa immobiliària familiar ha reobert el debat sobre les contradiccions entre discurs polític i pràctica econòmica en l’àmbit de l’habitatge.

Segons consta al Registre Mercantil, Reguant s’ha incorporat aquest mes de març com a apoderada de la societat Muscius Cent, una empresa patrimonial vinculada a la seva família dedicada a la gestió d’immobles a Barcelona. L’empresa està administrada per la seva mare, Teresa Cura Grané, mentre que el seu pare, Jaume Reguant Ribera, també hi figura com a apoderat.

Muscius Cent és una societat centrada en la compra, gestió i lloguer d’habitatges i locals. Amb una trajectòria iniciada l’any 2000, l’empresa acumula un volum patrimonial destacat: segons els darrers comptes disponibles, corresponents al 2024, el valor dels seus actius supera els 12 milions d’euros. Aquell any, la societat va registrar ingressos de més de 534.000 euros i uns beneficis superiors als 32.000 euros, revertint les pèrdues de l’exercici anterior.

Tot i que no es detalla el nombre exacte de propietats, diverses informacions apunten que podria disposar de diverses desenes d’immobles entre pisos i locals, consolidant-la com una estructura patrimonial rellevant dins el mercat immobiliari barceloní.

Del discurs polític a la gestió patrimonial

La incorporació de Reguant a aquesta empresa ha generat controvèrsia pel contrast amb les seves posicions públiques durant la seva etapa política. Com a dirigent de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), va mantenir un discurs crític amb l’especulació immobiliària i amb el paper dels grans fons d’inversió.

En diverses ocasions, també havia defensat el dret a l’ocupació d’habitatges en determinades circumstàncies, especialment en contextos d’emergència habitacional. Aquest posicionament formava part d’una línia política que denunciava l’existència de pisos buits i reclamava una intervenció més contundent de les administracions.

Ara, el fet de passar a formar part activa d’una societat dedicada precisament a l’explotació d’actius immobiliaris obre interrogants sobre la coherència entre aquell discurs i la realitat actual.

Un debat recurrent

El cas posa de nou sobre la taula un debat recurrent dins la política catalana: fins a quin punt els representants públics poden mantenir una coherència entre les seves idees i les seves activitats professionals o patrimonials.

No es tracta d’una situació il·legal ni excepcional, però sí que té un fort impacte simbòlic, especialment en un àmbit tan sensible com el de l’habitatge, on el discurs polític sovint apel·la a principis de justícia social i accés universal.

Trajectòria política i nova etapa

Eulàlia Reguant ha estat una figura destacada de la CUP en els darrers anys. Va exercir com a diputada al Parlament de Catalunya en dues etapes (2015-2017 i 2021-2023), i també va ser regidora a l’Ajuntament de Barcelona entre 2017 i 2019. En la seva última etapa parlamentària, va assumir funcions de portaveu.

Actualment, tot i continuar vinculada a la formació, ha fet un pas enrere en la primera línia política. La seva incorporació a l’empresa familiar sembla confirmar aquest canvi d’etapa, orientat cap a l’àmbit professional privat.

Conclusions

La nova posició de Reguant dins el negoci immobiliari familiar no és, per si mateixa, objecte de cap irregularitat. Tanmateix, el contrast amb el seu discurs polític anterior alimenta el debat públic sobre coherència, credibilitat i responsabilitat dels representants polítics.

En un moment en què l’accés a l’habitatge continua sent un dels principals problemes socials a Catalunya, casos com aquest tornen a posar el focus en la distància que, sovint, es percep entre les paraules i els fets.