El cas, ocorregut el juny de 2025 en un hospital privat de Barcelona, obre el debat sobre la protecció efectiva dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’àmbit sanitari.

El dret a ser atès en català torna a situar-se al centre del debat públic arran d’una investigació judicial que pot marcar un precedent en la defensa dels drets lingüístics a Catalunya. Un jutjat de Barcelona ha citat a declarar com a investigada una metgessa d’un hospital privat per uns fets que, segons la denúncia, haurien consistit a condicionar l’assistència mèdica d’un pacient al fet que deixés de parlar català i s’expressés en castellà.

Els fets es remunten al juny de 2025, quan el pacient va acudir al servei d’urgències de la Clínica Diagonal. Segons la versió denunciada, la facultativa s’hauria negat a atendre’l si no canviava de llengua. Ara, el cas ha fet un pas més en l’àmbit judicial després que l’Audiència de Barcelona revocés l’arxivament inicial i ordenés continuar investigant els fets.

La declaració de la metgessa i del pacient està assenyalada per a l’1 de desembre. La citació no implica que s’hagi acreditat cap delicte, sinó que els fets denunciats hauran de ser examinats judicialment.

De la queixa administrativa a la investigació penal

La novetat d’aquest procediment és que la denúncia no s’ha quedat en els mecanismes administratius habituals de reclamació i protecció dels drets lingüístics. El procediment penal permetrà examinar si la conducta denunciada podria tenir rellevància delictiva i, si escau, determinar-ne les responsabilitats.

Acció Cassandra, l’entitat que impulsa el cas, ha destacat que es tracta del primer cas sanitari conegut en què un professional mèdic és citat com a investigat en una causa penal per presumptament haver condicionat l’assistència al fet que un pacient deixés de parlar català.

L’associació, que ha defensat la continuïtat de la investigació, considera que cal anar més enllà de les vies administratives i explorar si determinades conductes de discriminació lingüística poden tenir conseqüències penals. La Fiscalia s’havia oposat al recurs contra l’arxivament inicial, però l’Audiència de Barcelona va ordenar que s’investiguessin els fets.

El desenvolupament del procediment haurà de permetre aclarir què va passar durant aquella visita mèdica, quines circumstàncies van envoltar l’assistència i si la conducta atribuïda a la professional pot encaixar en algun tipus penal.

Parlar català a la consulta: un dret que no hauria de dependre de la voluntat del professional

Més enllà de les circumstàncies concretes del cas, la controvèrsia posa sobre la taula una qüestió essencial: fins a quin punt els drets lingüístics dels ciutadans estan garantits quan necessiten atenció sanitària.

La llengua no és un element accessori en la relació entre un pacient i un professional de la salut. Poder explicar amb precisió els símptomes, comprendre les indicacions i formular preguntes és fonamental per a una atenció adequada. Per a les persones que s’expressen habitualment en català, fer servir la seva llengua forma part de la comunicació amb el sistema sanitari i de la seva relació amb els professionals que les atenen.

A Catalunya, el marc jurídic reconeix drets lingüístics als ciutadans i estableix obligacions per a les administracions i els prestadors de serveis en els termes previstos per la normativa aplicable. Ara bé, entre el reconeixement formal d’un dret i la seva garantia efectiva hi pot haver una distància que les institucions han de procurar reduir.

En aquest sentit, és important distingir entre les dificultats de comunicació que puguin sorgir en una consulta, la necessitat de garantir una comprensió mútua en una situació clínica i una eventual negativa a prestar assistència pel fet que el pacient utilitzi una llengua determinada. Són situacions diferents i requereixen una valoració ajustada a les circumstàncies de cada cas.

Si es demostrés que un pacient va ser discriminat per parlar català, la qüestió no afectaria únicament una discrepància lingüística puntual. També plantejaria interrogants sobre el respecte als drets dels usuaris i les garanties que han d’oferir els centres sanitaris, siguin públics o privats.

Un cas que pot tenir conseqüències més enllà de la Clínica Diagonal

La investigació pot esdevenir un precedent rellevant per a altres persones que considerin vulnerats els seus drets lingüístics en l’àmbit sanitari. No perquè una citació judicial anticipi el resultat del procediment, sinó perquè evidencia que una denúncia d’aquest tipus pot arribar a ser examinada en seu penal quan els tribunals consideren que cal continuar investigant.

La qüestió de fons és si els instruments actuals de protecció són suficients per donar una resposta efectiva davant de possibles conductes discriminatòries. Les reclamacions administratives poden permetre examinar actuacions, demanar explicacions i, quan correspongui, exigir responsabilitats. La via penal, en canvi, està reservada a conductes que puguin constituir delicte i exigeix acreditar els elements necessaris per establir-ne la responsabilitat.

Per això, el cas haurà de resoldre’s amb totes les garanties processals i sense donar per provats uns fets que encara són objecte d’investigació. Al mateix temps, la seva tramitació convida a reflexionar sobre la necessitat que els drets lingüístics reconeguts legalment no quedin limitats a una declaració de principis.

Garantir els drets lingüístics també és garantir una atenció respectuosa

El sistema sanitari ha de poder oferir una atenció segura, comprensible i respectuosa amb les persones. Això requereix professionals preparats, protocols clars i mecanismes de resposta quan un usuari considera que ha rebut un tracte inadequat.

En aquest context, la protecció del català en l’àmbit sanitari no s’hauria d’abordar com una confrontació entre llengües o entre professionals i pacients, sinó com una qüestió de drets, qualitat assistencial i respecte a la diversitat lingüística del país.

El procediment judicial haurà d’aclarir si en aquest cas concret es va produir una conducta delictiva. Mentrestant, el debat que planteja és pertinent: de què serveix reconèixer els drets lingüístics si els ciutadans no disposen de garanties efectives per exercir-los quan més ho necessiten?

La resposta no correspon a una condemna anticipada ni a conclusions que encara no es poden extreure dels fets coneguts. Correspon a unes institucions capaces d’investigar les denúncies amb rigor, aplicar la llei i garantir que cap ciutadà sigui tractat de manera discriminatòria per la llengua amb què s’adreça al sistema sanitari.