El deteriorament generat pels perles de l’independentisme es reflecteix també en un fet inèdit: per primera vegada, el nombre de candidats al secretariat nacional és inferior al de places disponibles. En concret, s’han presentat 64 aspirants per ocupar 77 càrrecs, segons la llista definitiva de candidatures.

El moviment independentista català travessa un moment de fragmentació i desorientació que ja no es pot amagar. Diverses informacions recents apunten a tensions internes creixents entre entitats i lideratges, evidenciant una manca de rumb compartit i una progressiva desconnexió amb la societat.

Una de les expressions més clares d’aquesta crisi és la situació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), presidida per Lluís Llach, històricament un dels pilars del moviment. L’entitat, que havia estat capaç de mobilitzar centenars de milers de persones amb un objectiu comú —la independència de Catalunya—, viu ara tensions internes, pèrdua de múscul i una davallada evident de participació.

Aquest deteriorament es reflecteix també en un fet inèdit: per primera vegada, el nombre de candidats al secretariat nacional és inferior al de places disponibles. En concret, s’han presentat 64 aspirants per ocupar 77 càrrecs, segons la llista definitiva de candidatures. Es tracta d’una dada especialment significativa si es compara amb el 2016, quan hi havia 139 candidats —més del doble— en un moment àlgid del moviment, just abans del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Els comicis se celebraran del 14 al 18 d’abril, i el nou secretariat —principal òrgan de direcció— es constituirà el 25 d’abril. Tanmateix, més enllà del calendari, les xifres evidencien una pèrdua clara d’interès i implicació interna.

La Taula de la Independència, també qüestionada

En aquest context, la denominada Taula de la Independència, impulsada per sectors vinculats a l’ANC, tampoc ha aconseguit consolidar-se com un espai unitari. Lluny d’això, ha quedat marcada per divisions internes i per la desconfiança entre actors que, teòricament, haurien de remar en la mateixa direcció.

Aquest espai apareix avui desacreditat, tant per la seva manca de resultats com per les dinàmiques internes que l’han erosionat.

El paper de determinades entitats i lideratges

En aquest escenari, cal destacar el paper d’organitzacions com la Intersindical-CSC, liderada per Sergi Perelló, i el CIEMEN, presidit per David Minoves, així com el paper intel·lectual i institucional de Xavier Antich.

Aquestes entitats, amb presència dins l’ecosistema independentista, han estat objecte de crítiques per les actuacions de les seves cúpules dirigents i per la seva dependència de subvencions públiques provinents tant d’administracions autonòmiques com estatals.

Aquesta realitat genera una contradicció difícil de justificar: organitzacions que es presenten com a motor de ruptura amb l’Estat, però que alhora mantenen vincles econòmics amb les institucions que pretenen superar. Aquestes dinàmiques han contribuït a erosionar la confiança, tant interna com externa, i han impactat negativament en la credibilitat del conjunt del moviment.

Un moviment en hores baixes

Tot plegat dibuixa un panorama preocupant per a l’independentisme català. La manca d’unitat, la competència entre entitats i la desconfiança envers alguns lideratges dificulten la construcció d’un projecte sòlid i creïble.

El que en el passat va ser un moviment transversal i capaç de generar grans consensos, avui apareix fragmentat i qüestionat. Sense una autocrítica profunda i una redefinició clara d’objectius i lideratges, el risc és que aquesta crisi es cronifiqui.

L’independentisme català es troba en una cruïlla. La pèrdua de cohesió interna, sumada a la deslegitimació d’algunes de les seves estructures, obliga a replantejar estratègies i lideratges.

La ciutadania, que en el seu moment va respondre massivament a les crides de mobilització, observa ara amb escepticisme un moviment que sembla més centrat en les disputes internes que en la construcció d’una alternativa real.

El futur del projecte independentista dependrà, en gran mesura, de la seva capacitat per recuperar la credibilitat, la unitat i el sentit de propòsit que un dia el van fer fort.