Tornen les denúncies de pràctiques fosques, purgues i expulsions per part d’uns dirigents que acumulen condemnes anteriors.

Segons un article publicat a Llibertat.cat, en el teixit sociopolític català, la Intersindical-CSC ha estat un actor clau, present des de les seves arrels a la II República fins als nostres dies. Però mentre alguns veuen en aquest sindicat una lluita per la justícia i els drets laborals, altres comencen a alçar veus d’alarma sobre pràctiques que amenacen amb esdevenir una ombra fosca en el panorama sindical català.

Després d’un llarg recorregut històric, la Intersindical-CSC va veure el relleu a la seva secretaria general el 2020, quan Sergi Perelló va assumir el càrrec. Amb la nova direcció, semblava que nous vents bufaven en aquest sindicat, però ràpidament es va començar a percebre una tempesta interna.

Com una taca d’oli, els casos d’assetjament i abús de poder van començar a estendre’s per tota l’organització. Primer va ser la expulsió d’un delegat sindical que només demanava transparència en la gestió, seguida per la dimissió en bloc del secretariat d’educació i altres episodis turbulents que van deixar una estela de malestar entre els afiliats.

Les eleccions sindicals no van fer sinó accentuar aquest clima de desconfiança, amb la Intersindical-CSC guanyant delegats en nous àmbits però perdent-los en zones on ja tenia representació. Ajudes guanyades i perdudes, judicis pendents i una sensació creixent de descontentament van posar en relleu una crisi latent que va arribar al punt àlgid amb la creació del Corrent Crític de la Intersindical-CSC l’any 2022.

La reacció a aquest corrent va ser una pluja de crítiques, però el que realment importa és si aquestes eren crítiques fonamentades o simples atacs personals. En aquest context, veure com s’expulsa membres del grup de Telegram obert d’educació de la Intersindical-CSC per expressar opinions divergents només reforça la sensació d’un clima de intolerància i autoritarisme dins de l’organització.

És preocupant veure com una entitat que pretén ocupar llocs de poder i presa de decisions pot caure en pràctiques que recorden els mals temps de la II República. El discurs públic de la Intersindical-CSC, lluny de ser un missatge de lluita per la justícia social, s’ha vist eclipsat per acusacions de «feixisme d’esquerres».