Aquest dimecres, 20 de novembre, ha mort Joan Rocamora a l’edat de 57 anys. Figura clau de l’independentisme català i una veu activa en la defensa dels drets col·lectius i la justícia social, Rocamora va viure una trajectòria marcada pel compromís incondicional amb el país, la cultura i la llibertat. Torturat i empresonat durant l’Operació Garzón, fou un símbol de resistència pacífica davant la repressió.

Rocamora, llicenciat en Filologia Catalana (2001) i doctor en Literatura Catalana i Arts Escèniques (2021), va iniciar la seva militància política el 1984 a la Coordinadora de Col·lectius d’Estudiants Independentistes (CCII) i al Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Aquesta etapa de lluita el va portar a ser la primera persona detinguda en el marc de l’Operació Garzón, l’ofensiva judicial i policial dirigida per Baltasar Garzón contra l’independentisme català abans dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Va patir tortures a mans de la policia espanyola, però mai va renunciar als seus ideals. Va ser alliberat el març de 1996, després de gairebé quatre anys de persecució i empresonament, juntament amb altres companys com Pep Musté.

El seu compromís amb el país va transcendir més enllà de la militància inicial. Va formar part del Casal Independentista Jaume Compte de l’Ateneu La Torna de Gràcia, així com de la CUP de Cerdanyola-Ripollet i de l’MDT, ja reconvertit en partit polític. També fou membre fundador de Llibertat.cat, una plataforma clau en la memòria col·lectiva del moviment independentista, i col·laborador actiu de SOM Intersindical, on va defensar sempre els drets laborals des d’una perspectiva ètica i solidària.

El 1998 es va establir al Vallès, primerament a Ripollet i després a Cerdanyola, on va participar activament en el teixit social i popular de la ciutat. Va ser impulsor del moviment Cerdanyola Decideix, vinculat a les consultes populars del 9 de novembre, i del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Des d’aquí, va treballar incansablement per construir una Catalunya lliure i socialment justa, integrant-se també als nuclis locals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els Comitès de Defensa de la República (CDR).

Malgrat el seu recorregut vital, marcat per la repressió i les adversitats, Joan Rocamora sempre va mantenir el tarannà d’un home de pau, fidel als seus principis i amb una inquebrantable voluntat de construir un futur millor. Avui, l’independentisme reivindica la seva figura com un exemple de fermesa, integritat i dignitat.

Amb la seva mort, Catalunya perd un dels seus fills més compromesos, però la seva lluita per un país lliure i una societat més justa seguirà viva en la memòria col·lectiva. Descansi en pau, Joan Rocamora.