13 de setembre, Arenys de Munt, 16 anys de la consulta que inspirà l’1 d’octubre del 2017.

Com un poble valent va encendre l’espurna del dret a decidir, i Josep M. Ximenis va liderar una acció simbòlica que va fer tremolar el panorama polític català.

Fa avui 16 anys, el 13 de setembre de 2009, Arenys de Munt es convertia en l’epicentre d’un moviment cívic que desafiava tabús i convencions: la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya. No va ser només un acte simbòlic, sinó un punt d’inflexió que després, amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i els esdeveniments que van portar fins al referèndum de l’1 d’octubre de 2017, esdevindria fonamental en la narrativa sobiranista.

Aquest article fa un recorregut, lluint la valentia dels organitzadors, destacant la figura de Josep Manel Ximenis, i situant la consulta en el marc del procés que va culminar el 2017.

La convocatòria de la consulta va sorgir del Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA), amb el recolzament de l’Ajuntament. La pregunta que es va formular als veïns va ser clara: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

• Votants convocats: aproximadament 6.517 persones majors de 16 anys residents.

• Vots emesos: 2.671 persones van participar, la qual cosa representa una participació del 41 % del cens.

• Resultats: un 96,2 % dels vots van ser a favor del “sí” a la independència; hi va haver uns 61 vots en contra, 29 en blanc i 12 nuls.

Aquestes xifres mostren que, si bé no tots els convocats van votar, qui va participar ho va fer amb fermesa i majoritàriament a favor del projecte independentista. També demostren un nivell d’organització i mobilització notable per tractar-se d’una iniciativa ciutadana no vinculant.

Darrere de la consulta hi havia un grup localon també participava Jordi Clopés, decidit a fer quelcom que fins aleshores semblava gairebé impensable. El projecte va ser liderat per MAPA i pel seu portaveu i figura visible, Josep Manel Ximenis, que va jugar diversos rols clau:

• Impulsor de la moció municipal que va permetre que l’Ajuntament donés suport a la realització de la consulta.

• Portaveu públic de la iniciativa, ocupant-se de les presentacions a la ciutadania i als mitjans. Va haver de fer front a pressions institucionals i a la incertesa legal.

• Posteriorment, Ximenis es va convertir en alcalde d’Arenys de Munt (2011–2013), cosa que subratlla la connexió entre l’activisme local i la responsabilitat institucional.

L’acció de Ximenis i dels seus col·legues no era només un impuls polític, sinó una aposta per trencar pors, provocar consciència, i demostrar que la gent comuna podia organitzar-se —amb urnes, debat i voluntaris— malgrat les amenaces, les objeccions institucionals i les incògnites legals.

Celebrar una consulta popular sobre la independència no era senzill, i la d’Arenys de Munt es va enfrontar a diversos obstacles:

• Judicialment, un jutge va suspendre l’autorització municipal abans de la data, considerant que l’Ajuntament havia excedit competències.

• Políticament, la iniciativa va generar controvèrsies; no tots els partits estaven convençuts, i va haver-hi protestes de grups contraris. També va caldre que la pregunta fos confeccionada amb cura i que l’organització optés per un format no vinculant per evitar rebuigs legals majors.

Malgrat aquests entrebancs, la consulta es va fer amb normalitat, amb urnes, control de voluntaris, col·legis adaptats i una correcta difusió —fins i tot amb presència de premsa local i estatal, i amb cobertura internacional.

La consulta d’Arenys de Munt no va ser un fet aïllat; va encetar una sèrie de moviments que van agafar força amb el temps:

• Després del 13-S de 2009, més de 500 municipis van seguir l’exemple i van organitzar consultes populars sobre la independència entre 2009 i 2011.

• L’any 2010, la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut d’Autonomia votat pel poble va provocar una gran resposta social. Manifestacions multitudinàries i noves organitzacions ciutadanes van reforçar la idea que calia reclamar el dret a decidir de forma inequívoca.

• Aquest carreró ciutadà va acabar desembocant en el 9-N de 2014 i, finalment, en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017: una fita que, sense la cultura de la consulta i de l’autoorganització prèvia, segurament no hauria tingut la mateixa força simbòlica.

Avui, 16 anys després, el llegat d’aquesta consulta és visible en diverses maneres:

• Com a referent simbòlic de la democràcia de base i de la iniciativa ciutadana.

• Com a model organitzatiu: MAPA, voluntaris, comissions a nivell local, sensibilització i implicació veïnal.

• En la memòria col·lectiva, amb actes de record i commemoració que sovint destaquen l’“esperit d’Arenys” com a motor de canvi.

• En la figura de Josep M. Ximenis com a exemple de lideratge local que combina coratge polític i capacitat organitzativa.

Conclusions: per què importa celebrar-ho

• Celebrar aquesta data no és nostàlgia: és reconeixement d’un acte valent que va mostrar que la ciutadania té el poder de fer sentir la seva veu, encara que no tingui aval legal en aquell moment.

• És reconèixer que la mobilització política i la cultura del referèndum no van aparèixer de sobte l’1 d’octubre de 2017, sinó que es van edificar sobre fites com la consulta d’Arenys de Munt.

• És donar gràcia i visibilitat als que van creure-hi primer i van arriscar: voluntaris, habitants, i figures com Ximenis.