Els últims mesos han posat al descobert una fractura ideològica dins els àmbits independentistes catalans: mentre una part de l’esquerra tendeix a adoptar discursos de suport a les reivindicacions palestines, crítics catalans com Pilar Rahola i Sílvia Orriols han alçat la veu contra el que consideren una manca d’empatia amb les víctimes de Hamàs, i una perillosa confusió entre resistència legítima i terrorisme.

“Si ets israelià, et posen l’etiqueta de culpable”

La periodista i escriptora Pilar Rahola ha denunciat reiteradament aquest biaix. En una intervenció recent, alertava que “les causes comunes ja no ho són; si ets israelià, et posen l’etiqueta de culpable”. Segons Rahola, molts moviments progressistes europeus han adoptat una mirada maniquea que presenta Israel sempre com a opressor, sense matisar que milions de ciutadans israelians són víctimes directes del terrorisme d’Hamàs, com va quedar palès amb els atacs i segrestos del 7 d’octubre de 2023.

Rahola, que ha estat atacada en actes públics i acusada de ser “còmplice del genocidi a Palestina”, considera que aquest tipus de violència simbòlica confirma fins a quin punt la defensa d’Israel és avui un tabú en alguns entorns de l’esquerra.

Orriols: “És absolutament vergonyós”

En una línia similar, la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha qualificat de “vergonya absoluta” la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de trencar relacions institucionals amb Israel enmig d’una situació on encara hi ha ostatges segrestats per Hamàs. Orriols defensa que Israel, com qualsevol estat democràtic, té el dret i el deure de protegir els seus ciutadans.

Alhora, ha retret que molts discursos de l’esquerra es quedin en una equació simplista que iguala Israel i Hamàs, sense exigir en primer lloc l’alliberament dels ostatges ni condemnar amb claredat la violència islamista. En paraules seves, aquest posicionament és “infumable” i mostra la manca d’empatia amb les víctimes israelians i amb els mateixos palestins, que pateixen una doble opressió: la de l’ocupació i la del règim de Hamàs.

Crítica a la doble moral

Per a aquests sectors independentistes, la posició de l’esquerra woke espanyolista és una doble moral flagrant: mentre es denuncia Israel com a estat “colonialista i opressor”, es minimitza o justifica indirectament la repressió que Hamàs exerceix sobre la població palestina. Les dones, els dissidents polítics i les minories religioses de Gaza viuen sotmesos a un règim islamista autoritari, però aquesta realitat rarament apareix en els discursos dels col·lectius que es manifesten a les places europees.

Segons Rahola i Orriols, aquesta absència d’empatia amb els segregats de Hamàs i amb les víctimes dels seus atacs a Israel deslegitima el discurs progressista i posa en evidència que moltes d’aquestes mobilitzacions responen més a un marc ideològic anticatalà i antioccidental que no pas a un compromís real amb la democràcia i els drets humans.

Una fractura dins l’independentisme

Aquest debat també té una lectura interna dins l’independentisme català. D’una banda, sectors de l’esquerra sobiranista mantenen llaços estrets amb el moviment pro-Palestina, en una clau de solidaritat entre “pobles oprimits”. De l’altra, veus com Rahola i Orriols insisteixen que la defensa de la llibertat nacional catalana no pot passar per avalar el terrorisme ni per ignorar el patiment de víctimes innocents.

En definitiva, la polèmica sobre la flotilla i les manifestacions convocades a Catalunya revela un xoc de valors dins l’independentisme i posa en evidència la manca de coherència d’una part de l’esquerra espanyolista. Per als sectors que donen suport a Israel, la causa catalana no pot prescindir dels principis universals: la condemna del terrorisme, la defensa de la democràcia i l’empatia amb totes les víctimes, siguin palestines sotmeses per Hamàs o israelians víctimes dels seus atacs.

Puigdemont: reconèixer els mèrits malgrat les contradiccions

En aquest debat també ha intervingut l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que en un missatge recent publicat a la xarxa X (30 de setembre de 2025) va valorar positivament el pla de pau proposat per Donald Trump per a Gaza. El seu missatge complet diu:

“El pla de pau que Donald Trump proposa per a Gaza té elements positius i per a l’esperança, i la consideració que tinguem sobre el president americà i la seva deriva contra la democràcia liberal no ens hauria d’impedir de reconèixer-li el mèrit. Veurem com evoluciona, però hi ha alguns senyals que en suggereixen la viabilitat:

–Que la facció d’ultradreta del govern Netanyahu i la Jihad Islàmica l’hagin blasmat a l’ensems és un bon senyal. No són ni volen ser part de cap solució.
–També és un bon senyal el comunicat conjunt de molts països àrabs, i la reacció dels primers ministres dels principals països europeus.
–Les famílies dels ostatges ho han celebrat amb optimisme, i la primera reacció de l’Autoritat Nacional Palestina ha estat prudent. Això també és un bon símptoma.

L’experiència ens aconsella no entusiasmar-nos massa amb els plans per a la zona, sobretot a mitjà i llarg termini. Però el desig i la necessitat de pau són tan grans que no hauríem de menystenir aquesta proposta. En tot cas, no pas des de la comoditat dels qui no sabem què vol dir viure sota els trets, les bombes i els míssils que amenacen de destruir la teva vida i el teu món.”

Aquest posicionament mostra que fins i tot líders catalans crítics amb el trumpisme saben separar l’anàlisi política de la necessitat de buscar sortides reals al conflicte, posant per davant l’esperança d’una solució que alliberi els hostatges i garanteixi la pau.