El Tribunal Europeu de Drets Humans admet a tràmit les demandes dels independentistes catalans per violació de drets fonamentals.

les demandes estan relacionades amb les seves funcions com a membres de la cambra catalana i de la Mesa. Campdepadrós i Costa han presentat una denúncia a l’alt tribunal europeu, argumentant que l’Estat espanyol ha amenaçat contínuament la llibertat d’expressió i d’opinió, el dret de reunió i els drets de representació política, especialment en relació amb els debats sobre la monarquia i el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Campdepadrós ha presentat una demanda a títol personal, Costa ha presentat una altra a títol personal, i la tercera demanda ha estat presentada en nom de tots els diputats del seu grup polític, Junts per Catalunya. Tot i que aquestes demandes van ser presentades gairebé l’any 2020, el TEDH les ha unit en reconèixer que tenen el mateix objectiu i descriuen els mateixos fets. En realitat, aquestes demandes han transcorregut paral·lelament al judici per desobediència als membres independentistes de la Mesa, presidida per Roger Torrent, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que finalment els va absoldre. Ara, el TEDH ha notificat a Espanya que ha admès a tràmit les demandes i ha instat al país a presentar les seves al·legacions pertinents i a designar un representant legal abans del 31 d’octubre. L’advocat Gonzalo Boye ha signat les tres demandes dels independentistes.

Les demandes presentades per Costa destacaven que cada vegada que la Mesa tramitava una resolució política sobre «l’actuació del rei d’Espanya, la forma monàrquica de l’Estat o el dret a l’autodeterminació de Catalunya», l’Estat emetia una amenaça. Aquestes advertències es contraposen a aquestes tres qüestions, ja que el mateix TEDH, en el cas Stern Taulats i Roura Capellera, va reconèixer que eren d'»interès públic». Així, Costa sostenia que les prohibicions imposades pel Tribunal Constitucional, acompanyades de «l’amenaça d’accions penals», l’acció de la Fiscalia General de l’Estat i els procediments iniciats per l’executiu espanyol davant del Tribunal Constitucional perquè prengués declaracions a particulars per no haver complert amb les seves resolucions, constituïen una «coacció persistent per part del Tribunal Constitucional».

Les demandes argumenten que el comportament de les institucions de l’Estat viola totalment els articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans, que protegeixen la llibertat d’expressió, el dret d’opinió i el dret de reunió i associació. A més, s’al·lega la violació de l’article 1 del Protocol número 12 del mateix Conveni, que estableix la prohibició de la discriminació. Ara, l’Estat espanyol ha de presentar les seves al·legacions abans del 31 d’octubre de 2023, i un cop aquestes hagin estat registrades, s’informarà els independentistes perquè puguin presentar les seves observacions.