L’espanyolisme amb por que Puigdemont vagi a Suïssa.

En el seu aricle el confidencial utilitza tuits de diferents sectors indepenetistes per questionar l’estratègia del Consell de la República aprofitant que en els darrers dies han sorgit polèmiques que sacsegen el món de l’independentisme català. Segons aquest mitjà, l’advocat Lluís Gibert, un dels independentistes més actius que en altres temps estava en la línia estratègica de Puigdemont, ha retuitejat una reflexió d’un altre internauta que planteja la necessitat d’un nou lideratge a Catalunya. Gibert afirma que Catalunya necessita un nou embat liderat per figures com Ponsatí, Josep Costa, Albano Dante, Rahola i Sílvia Orriols.

Aquesta declaració cobra especial interès perquè l’acusació contra Puigdemont d’utilitzar la seva estratègia en benefici propi i no en favor de Catalunya prové d’una persona propera a ell. És evident que fa temps que certs sectors insisteixen en la teoria que «Puigdemont menteix». Fins i tot s’ha produït un documental titulat «La mentida», que aprofundeix en aquest tema. Aquests cercles crítics s’han anat ampliant amb el pas del temps, mentre altres segments del moviment independentista han adoptat posicions més diverses, deixant sol a Puigdemont amb la seva estratègia personal.

Carles Santacruz, president d’Unitat per la Independència (UxI), ha arremès contra el cercle proper a Puigdemont, assegurant que han estat «venent fum durant més d’una dècada i molt ben pagat». Aquestes crítiques responen a un article escrit per Agustí Colomines, exdirector de la Fundació Catdem i de l’Institut d’Administració Pública de Catalunya, qui ha plantejat qüestionaments sobre l’estratègia de Puigdemont. A més, Colomines és conegut per la seva participació a la Casa Gran del Catalanisme i com a director del think tank del Consell per la República.

Les crítiques no es limiten a figures properes a Puigdemont, sinó que també provenen d’altres corrents independentistes. Pep Rovira, portaveu de Primàries Catalunya, el moviment sorgit de l’ANC com una quarta via, és encara més radical en les seves afirmacions. Rovira sosté que tots estan sent enganyats: JxCAT proposa desbordar l’Estat, ERC suggereix frenar l’extrema dreta, i la CUP assegura que faran ingovernable Espanya, a canvi d’un altre referèndum.

En aquesta línia crítica es troba Carles Valbuena, director de información.net, qui planteja una pregunta contundent: «Carles Puigdemont podria haver estat el president més gran de la història de Catalunya, però va triar la deixadesa, la negligència i l’acomodació. Què va fer exactament Carles Puigdemont que no fos per a ell i exclusivament per a Catalunya des que es va marxar?». Aquestes són interrogants que fins ara ningú s’ha atrevit a formular públicament a l’expresident català. Valbuena destaca la manca de lluita de Puigdemont pel país i qüestiona què ha obtingut Catalunya de l’exili del seu líder.

Aquesta creixent crítica cap a Puigdemont representa una llosa per a la seva estratègia i el deixa cada dia més aïllat a Waterloo, on resideix actualment. La percepció que les seves accions s’han allunyat dels interessos catalans i s’han centrat en el benefici personal és un punt que ha d’abordar si vol recuperar el suport d’un moviment que s’ha tornat més divers i crític. Els crides a un nou lideratge, com les realitzades per Gibert i altres independentistes, plantegen la necessitat d’un canvi de rumb per avançar en la consecució dels objectius independentistes de Catalunya. Puigdemont s’enfronta ara a la tasca de respondre a aquestes crítiques i recuperar la confiança perduda en la seva estratègia.