El control ferri de Lluís Llach afebleix l’ANC i la posa en mans de Junts i Poble Lliure, dos partits processistes que prioritzen pactar amb Espanya abans que avançar cap a la independència.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) viu una crisi interna sense precedents que ha desembocat en una onada de dimissions i en un malestar creixent entre les seves bases. Diversos membres del Secretariat Nacional han decidit abandonar l’entitat, indignats per la deriva que consideren partidista i autoritària impulsada pel nou president, Lluís Llach.
Segons els dimissionaris, les formes i el fons del mandat de Llach s’allunyen completament dels motius pels quals la militància el va votar. Denuncien que no se’l va elegir per convertir l’ANC en una eina per assetjar i desacreditar altres secretaris nacionals crítics, com Josep Costa, sinó per recuperar l’esperit transversal i independentista que havia caracteritzat l’organització.
La situació s’ha anat tensant progressivament durant les darreres setmanes. Les acusacions d’assetjament polític i de bloqueig deliberat contra alguns membres del Secretariat han estat la gota que ha fet vessar el got. Aquest clima tòxic ha forçat un degoteig constant de dimissions i amenaces de més abandonaments imminents, una situació que posa en qüestió la legitimitat i el rumb de la direcció actual.
A aquest malestar s’hi afegeix una crítica recurrent: la influència directa de partits polítics que, segons molts militants, han aprofitat l’ocasió per fer-se amb el control de l’ANC. Llach manté vincles coneguts amb Junts per Catalunya i amb Poble Lliure —dues formacions amb treballadors i càrrecs a l’estructura de l’ANC— que, a ulls dels sectors crítics, han prioritzat la seva pròpia agenda partidista per damunt de la unitat independentista i l’autonomia de l’entitat.
El resultat és un progressiu abandonament de la base social i activista que havia convertit l’ANC en una eina central del procés independentista. “No vam votar Llach perquè actués com un comissari polític contra altres companys, ni perquè la nostra assemblea es convertís en un apèndix de partits”, denuncien diverses veus que han decidit trencar el carnet.
Aquest cúmul de dimissions i crítiques públiques certifica una fractura profunda que qüestiona el futur immediat de l’ANC, ara immersa en una etapa marcada per la desafecció i la pèrdua de credibilitat entre molts dels qui fins fa poc la consideraven una peça clau per assolir la independència.
L’assetjament continuat està marcant la presidència ANC de Lluís Llach.
