L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha publicat un article contundent on exposa la seva visió sobre la crisi interna de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República. Sota el títol Potinejar, Costa assenyala la necessitat urgent de renovació dins el moviment independentista i denuncia les lluites de poder que, segons ell, l’estan afeblint.

La necessitat de «foc nou» en el moviment independentista

Costa afirma que, des que l’independentisme va perdre la majoria parlamentària, cal una renovació profunda que molts es resisteixen a assumir. Per a ell, aquesta manca de canvi no es limita als partits polítics, sinó que també afecta entitats com l’ANC i el Consell de la República. En aquest sentit, critica que el moviment s’hagi convertit en un espai on predominen els interessos personals i partidistes, fet que ha creat un ambient «irrespirable».

El cas del Consell de la República: una lluita de poder

Un dels exemples més evidents de la degradació del moviment independentista, segons Costa, és el recent episodi de les eleccions al Consell de la República. Segons explica, el fet que Toni Comín no acceptés retirar-se ha permès destapar una situació «grotesca i escabrosa» que revela una mala gestió de recursos i una lluita de poder encoberta.

Aquesta situació posa de manifest que no hi ha una veritable voluntat de regeneració, sinó que el que es produeix és una disputa pel control de les estructures de l’independentisme. Segons Costa, la dissolució de l’Assemblea de Representants del Consell respon a la intenció d’eliminar tot allò que no pugui ser «potinejat» pels grups de poder.

«Potinejadors professionals» i destrucció interna

L’article també posa émfasi en la presència de «potinejadors professionals», persones que, segons Costa, tenen un paper decisiu en diverses conspiracions polítiques dins l’independentisme. Tanmateix, ell remarca que aquestes maniobres no van dirigides contra l’Estat espanyol, sinó que s’orienten cap a l’interior del propi moviment, provocant enfrontaments interns i destruint qualsevol eina que no puguin controlar.

Aquesta situació fa que el moviment independentista es trobi en un doble repte: d’una banda, ha d’expulsar els líders fracassats i els gestors corruptes; de l’altra, ha d’evitar la desmobilització dels activistes, que estan abandonant la lluita per desencís i cansament.

Un crit per a la renovació

Costa conclou el seu article amb un missatge clar: l’independentisme necessita foc nou. Segons ell, els activistes que realment creuen en la independència han de recordar que la seva lluita no ha estat en va i que encara tenen el poder de canviar les coses. En una picada d’ullet a la famosa màxima sobre la política, afirma que «els polítics són com els bolquers: s’han de canviar periòdicament i pel mateix motiu».

Finalment, Costa assenyala que el problema també afecta l’ANC, on els mateixos «potinejadors» estan repetint patrons destructius. Davant aquesta situació, proposa que, si les eines polítiques actuals no serveixen, cal crear-ne de noves per evitar que el moviment segueixi encallat en lluites internes.

L’article de Josep Costa reforça una crida creixent dins l’independentisme per a una renovació urgent de lideratges i estratègies. Resta per veure si aquesta demanda de canvi trobarà resposta o si, tal com alerta Costa, els «potinejadors» aconseguiran mantenir el control sobre les estructures del moviment.