Acció Cassandra ho resumeix amb una idea simple i contundent: el poble ja hi va ser; ara cal tornar-hi amb tot el que es va abandonar pel camí.

Acció Cassandra ha tornat a sacsejar el debat dins l’independentisme català amb una piulada contundent publicada a la xarxa X (antic Twitter), en què reclama “recordar” i “tornar al 2 d’octubre de 2017” com a punt de reinici del moviment independentista. El missatge, difós amb les etiquetes #TornemAl2O i #Recordem, assenyala directament les decisions —o la manca d’aquestes— de la direcció política posterior a l’1 d’Octubre.

A la piulada, Acció Cassandra recorda que el 18 de setembre de 2017 el context internacional era especialment favorable a la independència de Catalunya. Segons s’hi afirma, les cases d’apostes internacionals donaven més d’un 70% de probabilitats a la independència del Principat, una xifra superior a la que en el seu moment s’atorgava al Brexit. Un element que el moviment utilitza per reforçar la idea que la finestra d’oportunitat era real i no simbòlica.

El fil posa l’accent en un element clau: el contrast entre la mobilització popular i la preparació política. D’una banda, es destaca que el poble i els moviments de base estaven “a punt”, com va quedar demostrat durant les mobilitzacions del 20 de setembre i l’“èxit absolut” del referèndum de l’1 d’Octubre, malgrat la repressió policial. De l’altra, s’hi denuncia que diversos dirigents polítics i referents públics ja estaven pensant en escenaris de retirada personal o de replegament, una crítica formulada en clau irònica però amb una càrrega política evident.

Sense citar explícitament decisions concretes posteriors, la piulada apunta a una fractura entre la base mobilitzada i les cúpules polítiques, una lectura que Acció Cassandra considera central per entendre el bloqueig estratègic de l’independentisme en els darrers anys. En aquest sentit, el moviment rebutja el relat que responsabilitza la ciutadania d’haver anat “massa lluny” i defensa que el mandat de l’1 d’Octubre continua sent vigent des del punt de vista democràtic.

A partir d’aquesta diagnosi, Acció Cassandra planteja un full de ruta basat en tres eixos principals. El primer és la necessitat de recuperar l’esperit del 2 d’octubre de 2017, entès com el moment en què el moviment encara disposava d’iniciativa política, suport social i legitimitat internacional. El segon és la reconstrucció de moviments de base forts i autònoms, capaços de marcar agenda i evitar que les decisions estratègiques quedin condicionades per càlculs partidistes. El tercer eix és la renovació dels lideratges, apostant per perfils nous i arrelats al territori.

Pel que fa a la via jurídica, Acció Cassandra defensa que ha de tenir un paper d’acompanyament i cobertura, però no pot substituir l’acció política ni la mobilització popular. Segons el moviment, confiar exclusivament en l’estratègia judicial ha contribuït a la desmobilització i a la pèrdua d’horitzó polític.

La piulada conclou amb un missatge clar: “No oblidem”. Una consigna que, més enllà del to provocador, busca reobrir el debat sobre les responsabilitats del 2017 i sobre quin ha de ser el camí de l’independentisme en el futur. Amb #TornemAl2O, Acció Cassandra situa la memòria, la mobilització i la renovació estratègica al centre de la seva proposta política.