«Sóc un català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van trobar en una ciutat de França, aleshores de Catalunya, per parlar de la pau. En el segle XI. Pau en el món i contra la guerra. Això era Catalunya.»

El discurs de Pau Casals a l’ONU el 24 d’octubre de 1971 va ser el culminant d’un llarg camí en el qual el músic català va utilitzar la seva música i les seves paraules per defensar la pau i la justícia. Després de diverses peticions per tocar a l’Assemblea General de les Nacions Unides de Nova York, Casals va acceptar finalment l’octubre de 1958, conscients que aquesta actuació es realitzava en territori neutral de l’ONU, i no als Estats Units que havien conferit legitimitat al règim de Franco.

En aquest concert, Casals va fer una crida apassionada per la pau i va destacar la importància de prendre una «acció directa» contra l’amenaça nuclear, una postura valenta i inusual per a una figura pública en aquells temps. Aquest concert va marcar el començament d’una relació epistolar entre Casals i John F. Kennedy, que culminaria amb un concert memorable a la Casa Blanca l’any 1963.

En aquesta ocasió, Casals va interpretar obres de diversos compositors nord-americans, a més de «El cant dels ocells». La nit es va convertir en un moment culminant de la cultura a Washington, amb paral·lelismes amb l’època de Thomas Jefferson, considerat un dels presidents nord-americans més cultes. La premsa va destacar l’ocasió com una gran fita i va posar de manifest la importància de Casals com a figura de renom internacional.

Però va ser el discurs de Pau Casals a l’ONU el 24 d’octubre de 1971 el que va deixar una empremta indeleble en la memòria col·lectiva. En aquest discurs improvisat, Casals va explicar els seus orígens i la importància històrica de Catalunya com una gran nació. Va destacar que Catalunya va tenir el primer parlament i les primeres Nacions Unides molt abans que altres països. Va subratllar el compromís de Catalunya amb la pau i la seva oposició a les guerres.

Aquestes paraules, pronunciades amb força i convicció, van causar un gran impacte i van aparèixer en les portades dels diaris nord-americans. Casals va destacar la catalanitat i la seva lluita constant per la pau al Principat i al món. El seu discurs va ser seguit per la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides, una composició seva amb lletra de W.H. Auden.

El reconeixement del seu compromís amb la pau va ser recompensat amb la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, un honor que Casals va descriure com el més important de la seva vida. La seva dedicació i les seves paraules continuen sent recordades avui en dia, i el seu llegat com a defensor de la pau i la justícia perdura com un exemple inspirador per a les generacions futures. El discurs de Pau Casals a l’ONU el 24 d’octubre de 1971 és un testimoni durador de la seva passió i del poder de la música i les paraules per transformar el món.