El sindicat on volia treballar Albert Botran no el podrà contractar per manca de diners.

No podrà ser, el sindicat on Albert Botran volia col·locar-se després de no revalidar l’acta de diputat per la CUP, no el podrà contractar per haver acumulat derrotes judicials contra els seus propis afiliats.

Des del corrent crític amb Perelló, Sallas i Ferrandis, es va fer públic que el 3 de desembre, un grup de vuit persones que eren membres i delegats de la Intersindical-CSC van ser sancionats amb l’expulsió del sindicat. Aquest episodi sorgeix després que, al juliol, quinze persones rebran notificacions de «expedient disciplinari» que han culminat amb la seva expulsió indefinida, en alguns casos fins i tot per un període de vuit mesos.

Cal recordar que mentre es tramitava aquesta acció disciplinària contra quinze afiliats i delegats sindicals, se’ls va negar el dret a participar i votar al Congrés Nacional de la Intersindical-CSC. Aquesta mesura sembla ser una maniobra per evitar crítiques o posicions dissidents a les oficials. A més, se’ns va impedir tenir una veu activa en el sector d’Educació, ja que es va excloure la nostra participació en el grup de xat obert d’Educació, tot i que aquest inclou un gran nombre de persones, la majoria de les quals no són afiliades al sindicat. Aquesta exclusió va ser realitzada sense cap explicació. Cal recordar que el Secretariat complet del sector d’Educació va dimitir uns mesos abans com a protesta contra les imposicions arbitràries i el menyspreu exercit per la direcció del sindicat.

Les raons citades per justificar els processos d’expulsió van incloure la signatura d’una carta de suport a una companya que va patir assetjament (i que posteriorment també va ser expulsada) dins del sindicat i la sol·licitud de crèdits horaris com a delegats sindicals, drets que els pertanyen per llei.

Aquestes expulsions semblen estar destinades a amagar un cas greu d’assetjament que va patir una delegada companya, així com altres casos semblants que s’han produït dins del sindicat. Tot i que aquests incidents han estat denunciats en òrgans interns, han estat sistemàticament ignorats i silenciats, fins i tot per la Comissió Feminista del sindicat, que ha demostrat ser obedient a la direcció.

Un altre motiu de les expulsions és la demanda de crèdits horaris com a delegats, tot i que aquest dret està garantit per la legislació sindical. Aquestes hores sindicals són personals i pertanyen a cada delegat, i considerem que no haurien de ser utilitzades com a moneda de canvi per a guanyar favoritismes o per col·locar-hi amics, familiars i coneguts. És una paradoxa que la Secretària de Serveis Públics que va signar les nostres expulsions, argumentant que havíem reclamat aquests crèdits horaris, va abandonar fa poc el sindicat UGT amb les seves hores sindicals per unir-se a la Intersindical-CSC. Un exemple del món al revés.

Aquesta purga, sense dubte, és el resultat d’una divisió interna del sindicat entre afiliats crítics amb la direcció actual i un sector oficialista que no es qüestiona les decisions errònies ni la gestió deficient que està afectant el nostre sindicat. Fa tres anys, aquest sindicat era una esperança i havia crescut després de molts anys de treball honest i compromès.

Des de que va ocòrrer aquests fets el sindicat on volia treballar Albert Botran ha anat acumulant derrotes judicials que la cúpyla de Perelló, Sallas i Farrandis pretenen amagar. Botran, doncs, haurà de buscar una altra sortida laboral.