El consens constitucional no existeix: les institucions espanyoles, sigui govern, fiscalia o tribunals no saben què passa a Espanya.

Irene Montero, ministra espanyola d’Igualtat en funcions, ha manifestat la importància de que les negociacions relacionades amb la investidura de Pedro Sánchez serveixin com a plataforma per a implementar canvis significatius i passos decidits en la desjudicialització de la situació a Catalunya.

«Podem ha estat sempre un defensor ferotge del dret a decidir, assenyalant la necessitat d’abordar la qüestió territorial amb total franquesa», va afirmar Montero en una entrevista amb Catalunya Ràdio. «Crec que hem de dirigir tots els esforços cap a una negociació profunda que no només serveixi com a mecanisme per aconseguir una investidura, sinó també per a garantir que aquesta no esdevingui simplement una pròrroga o un pas més cap a un govern de coalició. L’objectiu real és aconseguir canvis fonamentals i prendre mesures decisives per a desjudicialitzar un conflicte que mai hauria d’haver estat judicialitzat i abordar veritablement una crisi en el model territorial, que té una manifestació central i crucial a Catalunya, però que no es limita només a aquesta regió.»

La ministra va cridar a fer tots els esforços possibles per a iniciar una negociació destinada a formar un nou govern espanyol. Alhora, va expressar preocupació pel fet que, segons les seves paraules, ja no existeixi una majoria d’esquerres al país.

D’altra banda, la Fiscalia de l’Audiència Espanyola segueix incloent el moviment independentista català dins de les activitats classificades com a terrorisme, segons consta a la memòria anual de la Fiscalia General de l’Estat corresponent a l’any 2022. El fiscal general Álvaro García ha presentat aquest informe durant l’acte d’obertura de l’any judicial celebrat a Madrid, en presència de les principals autoritats judicials i amb la presidència de Felipe VI. Aquesta menció es troba dins de la secció d’investigacions realitzades per la Fiscalia de l’Audiència Espanyola i fa referència al «moviment independentista català violent» dins de la categoria de «Terrorisme», on es fan referències també a grups com ETA (que fa dotze anys que va abandonar les activitats armades i sis anys que es va dissoldre), els GRAPO, Resistencia Galega, el jihadisme, l’extrema dreta i l’extrema esquerra.