L’alliberat sindical de la CSC Intersindical ha estat acusat de manipular informació i silenciar polèmiques internes que afecten greument la credibilitat del sindicalisme català i el moviment independentista.

En un moment en què la defensa de la llengua catalana i l’independentisme necessiten més que mai una coherència ètica i una exemplaritat política, determinades actituds i pràctiques personals embruten la imatge del moviment i debiliten la confiança de la ciutadania. És el cas de Gerard Furest, alliberat sindical de la CSC Intersindical, assenyalat recentment per la manipulació d’un vídeo publicat pel també conegut Albano-Dante Fachin.

Tal com denuncia un tuit viral, Furest hauria modificat el vídeo d’un acte a Mataró per esborrar la presència i el comportament d’afiliats del seu propi sindicat, que —segons la denúncia— van exigir l’ús del castellà en un judici i han acabat condemnats amb costes judicials. Aquest intent d’amagar la realitat té una motivació clara: protegir-se a ell mateix com a alliberat, és a dir, continuar alliberat pel sindicat i no haver de tornar a fer classes.

«Ell calla i amaga perquè així no ha de fer classes. Fum sense valors. Un altre vividor.»

Però el cas de Furest no és aïllat. La seva militància a la CSC Intersindical coincideix amb greus denúncies dins la pròpia organització. La sectorial d’educació del sindicat, a la qual pertany, ha estat acusada d’assetjament sindical i d’expulsions de docents que qüestionaven la línia de l’organització. En almenys un cas, aquests comportaments han acabat amb una condemna judicial que obliga a indemnitzar les víctimes. El sindicat ha mantingut un silenci tancat, refusant fer autocrítica i protegint els responsables.

Aquestes actituds són encara més preocupants si es té en compte qui lidera l’organització: Sergi Perelló, actual secretari general de la CSC Intersindical, ha estat vinculat a la constitució d’empreses mentre exercia el seu càrrec i cobrava del sindicat. Una pràctica difícilment justificable des d’una ètica sindical bàsica.

Tot plegat posa en evidència un greu problema: la utilització del sindicalisme i del moviment independentista com a trampolí per a beneficis personals. Tant Furest com Perelló projecten una imatge de “defensors del país” mentre, a la pràctica, es dediquen a blindar els seus privilegis dins les estructures que haurien de servir a la col·lectivitat.

Aquest tipus de comportaments no només desvien el focus de la lluita per la llengua i la justícia social, sinó que alimenten el descrèdit i la desmobilització. Mentre es condemna a l’ostracisme o es castiga a professionals compromesos, ells fan carrera a l’ombra del discurs patriòtic, acumulant poder, càrrecs i alliberaments.

El país no es mereix això. Ni la llengua catalana, ni l’educació pública, ni el projecte d’independència poden continuar tolerar pràctiques que tenen més a veure amb la supervivència dels aparells que no pas amb la transformació social. La regeneració del moviment independentista i del sindicalisme català no serà possible si no s’aposta decididament per la transparència, la rendició de comptes i l’ètica política.

Perquè no es tracta només de guanyar llibertats com a poble, sinó també de guanyar dignitat com a societat.