La consellera a l’exili ha recordat als eurodiputats que el català ha estat exclòs de la UE no per motius econòmics, sinó per «negar la veu i els drets dels catalans».

La qüestió de l’oficialitat del català a la Unió Europea ha emergit com un punt clau en les negociacions polítiques entre el govern espanyol i Junts per Catalunya per resoldre l’actual impasse en la investidura de Pedro Sánchez. Tot i això, aquesta qüestió no és tan senzilla com semblava ser fa unes setmanes, ja que diversos països han expressat dubtes sobre la oficialitat del català, així com de l’euskera i el gallec, argumentant principalment raons econòmiques.

En aquest context, l’eurodiputada de Junts per Catalunya, Clara Ponsatí, ha criticat aquest dijous la posada de traves a la oficialitat del català a les institucions europees amb arguments econòmics. En el seu discurs des del plenari de l’Eurocambra a Estrasburg, Ponsatí ha afirmat: «La raó per la qual s’ha mantingut la prohibició de la llengua no és econòmica, com saben tots els eurodiputats que avui tindran un cotxe per anar al restaurant a sopar». Amb aquestes paraules, Ponsatí ha volgut fer evident que els arguments econòmics no tenen cabuda en aquest debat i que els eurodiputats gaudeixen de luxes prescindibles que podrien ser retallats, estalviant així molts diners per a la UE.

L’exconsellera també ha recordat als eurodiputats que el català ha estat exclòs de la UE no per motius econòmics, sinó per «negar la veu i els drets dels catalans». Ha defensat amb fermesa el dret dels catalans a ser representats en català i ha instat el Parlament Europeu a garantir aquest dret. En un gest simbòlic, Ponsatí ha utilitzat el català durant una part del seu discurs per reforçar el seu missatge.

A més, Ponsatí ha assenyalat que aquesta qüestió ha estat impulsada pel PSOE per «necessitats polítiques», lamentant que fins ara el govern espanyol no havia mostrat interès en aquesta qüestió. També ha criticat l’argument de l’elevat cost, assenyalant que sembla injust que els contribuents de Barcelona hagin de pagar per la traducció del seu discurs al francès o al suec mentre que els contribuents de París o Oslo no ho hagin de fer pel català. Ha plantejat la pregunta: «Els contribuents tenen drets diferents segons d’on siguin?»

La oficialitat del català es debatrà el 19 de setembre al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, tot i que cal tenir en compte que per aconseguir-ho és necessària la unanimitat, la qual cosa actualment sembla complexa, ja que països com Suècia han expressat dubtes. A més, l’Eurocambra té oberta una petició per permetre l’ús d’aquestes llengües en el plenari, la qual cosa esdevindria automàtica si la mesura del 19 de setembre és aprovada, o es podria realitzar mitjançant una majoria simple de la Mesa.