Després de les eleccions de la setmana passada, els partidaris de la llista cívica i els que s’hi oposen arriben al ple constituent del nou Secretariat Nacional amb un empat tècnic. En aquest acte s’han de triar els quatre càrrecs orgànics: la presidència, la vicepresidència, la secretaria i la tresoreria. Els 72 secretaris nacionals elegits pels afiliats han d’escollir ara quatre dels seus companys per a aquestes responsabilitats, i les opcions que tenen dependran de qui es postuli per a cada càrrec.
Pendents de qui es postula per a cadascun dels quatre càrrecs orgànics
Totes les mirades estan posades en la presidència, el càrrec més important, ja que Dolors Feliu ha renunciat a presentar-se a les eleccions que li podrien haver donat un segon mandat. El seu pinyol tampoc té la voluntat d’ocupar cap dels llocs més destacats. De manera que hi haurà una renovació notable en el Comitè Permanent, tot i que l’òrgan sobirà és el Secretariat Nacional, que ha de prendre les decisions estructurals.
Aquest ple podria ser una nova entrega de la batalla entre els partidaris d’impulsar una llista cívica i els que aposten per buscar la coordinació amb els partits. La discussió s’ha enverinat tant el darrer any, amb dimissions incloses, que durant els dies previs a la votació telemàtica van córrer entre els socis de l’Assemblea dues llistes: la dels candidats que recomanaven els partidaris de la llista cívica i la dels patrocinats pels opositors.
Càlculs i expectatives per al ple
Hi havia 77 places i es presentaven 107 candidats. Es posaven a votació 13 cadires pel bloc nacional, 5 pel bloc sectorial, 2 pel bloc jove i 57 pel bloc territorial. Finalment, han sortit elegits 72 secretaris nacionals perquè 5 candidatures del bloc territorial han quedat desertes per falta de candidat. Comparant les dues llistes de recomanacions, queda clar que cada bàndol té 26 representants clars. Hi ha 7 membres que compten amb la simpatia d’uns i altres, i 12 més que no sortien en cap llista. Si hi hagués un enfrontament entre un candidat de cada sector per a la presidència, encara que els 7 i els 12 indeterminats es decantessin pel mateix, només arribarien a 45 vots, tres per sota de la majoria de 2/3 que cal perquè els càrrecs orgànics siguin escollits.
Les possibles candidatures i els suports
Amb les tensions acumulades entre les dues ànimes i amb un sistema d’elecció que consisteix a repetir la votació fins que algun candidat arriba als 2/3 o l’altre es retira, moltes veus a l’ANC temen una jornada molt complicada per un bloqueig prolongat si no es troba una tercera via. No se sap qui seran els secretaris nacionals que es postularan com a candidats a la presidència, però els dos més votats que han centrat els rumors els últims dies són Lluís Llach, obertament contrari a la llista cívica, i el jurista Josep Costa, escèptic respecte dels partits polítics.
Els contraris a la llista cívica consideren Llach el seu màxim representant, amb el suport de Josep Cruanyes, Jordi Pesarrodona i Julià de Jòdar. Els partidaris de la llista cívica han demanat el vot per a Josep Costa i Uriel Bertran, entre altres.
Suports polítics i tensions internes
La proactivitat de Lluís Llach en favor de Junts per Catalunya ha agreujat les relacions amb els partidaris de la llista cívica. La felicitació pública de Puigdemont a Llach la setmana passada només va accentuar encara més aquesta sensació.
Paral·lelament, aquesta setmana ha esclatat un altre conflicte arran de les impugnacions contra el nomenament com a secretari nacional de Joan Puig, conseller nacional d’ERC. La Junta Electoral de l’ANC ha desestimat les impugnacions i ha ratificat Puig com a secretari nacional electe, afegint tensió al clima enrarit.
Les dues ànimes de l’ANC: estratègies oposades
L’essència de la batalla és la posició respecte dels partits polítics. Els defensors de la llista cívica han deixat de confiar en les formacions independentistes i rebutgen tota mena de pactes amb formacions unionistes. El seu objectiu és obligar aquests partits a fer un gir radical i, si no, substituir-los amb una llista cívica.
L’altra ànima de l’ANC creu en acords “transversals” en l’independentisme, fent grans pactes amb els partits i altres entitats. Aquesta filosofia és la que reclama Carles Puigdemont. Per a Lluís Llach, la implicació de l’Assemblea en una candidatura unitària implica perdre la transversalitat.
Aquest dissabte al matí, totes les incògnites sobre com sortirà l’ANC d’aquest bucle quedaran desvelades. La primera pista serà quan es coneguin els candidats a la presidència. El ple comença a les 9 del matí i està previst que duri fins a les 14 hores, tot i que podria allargar-se.