Sumar ha presentat l’informe elaborat per juristes sobre un «dictamen tècnic sobre l’encaix jurídic i constitucional» a favor de l’amnistia.

Aquesta tarda, Sumar ha presentat l‘informe elaborat per una vintena de juristes experts sobre un «dictamen tècnic sobre l’encaix jurídic i constitucional» a favor de l’amnistia. La presentació ha tingut lloc a l’Ateneu Barcelonès sota el lema «Amnistia: Una Oportunitat per Avançar». Després de dos mesos de treball, els experts recomanen incloure en una futura llei «el procés reivindicatiu del dret a decidir a Catalunya» des de l’1 de gener de 2013. A més, proposen excloure els policies espanyols que siguin susceptibles d’haver comès delictes de tortures. Jaume Asens, negociador de Sumar i coordinador del dictamen, ha defensat l’amnistia com un «pas necessari» per assolir un «acord històric», destacant que és una «oportunitat per posar el marcador a zero i passar pàgina».

El document de 37 pàgines presentat per Sumar, segons Asens, «no pretén ser un punt final, ja que el que volem és contribuir al debat públic». Es recomana definir els límits de l’amnistia per a totes les accions o omissions d’intencionalitat política relacionades amb l’objectiu d’assolir l’autodeterminació de Catalunya des de l’1 de gener de 2013. Això inclou la consulta del 9 de novembre de 2017 i el mateix referèndum de 2017, així com les protestes post-sentència i els aldarulls.

A més, es proposa incloure els agents de policia que hagin comès delictes de lesions per «ús desproporcionat de la força» dins del procés, però s’exclouen aquelles actuacions «susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures i contra la integritat moral o de detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic». En aquest sentit, el dictamen fa referència als tractats internacionals ratificats per Espanya, afirmant que «ens trobem davant d’un delicte imprescriptible que no és amnistiable».

Les actuacions policials van ocasionar unes 1.000 víctimes El text recorda que les actuacions policials entre l’1 i el 4 d’octubre de 2017 «van ocasionar unes 1.000 víctimes de diversa gravetat» i destaca que hi ha 47 procediments penals oberts, entre els quals es troben els cinc policies imputats per la pèrdua de Roger Espanyol. D’altra banda, també es ressalta que les protestes contra la sentència del Procés van deixar 438 lesionats i les manifestacions contra l’aplicació del 155, 117 ferits, un dels quals va perdre un testicle.

Una llei per «fer desaparèixer» la incriminació que pesa sobre Catalunya Nicolás García, catedràtic de Dret Penal, ha estat l’encarregat de presentar el dictamen sobre l’amnistia perquè serveixi de «suport» per a una futura llei, «doctrinal si es vol, que pugui permetre que la societat espanyola arribi a la pacificació». A més, ha subratllat que la futura llei té encaix constitucional si compleix quatre requisits: trobar un motiu legítim, elaborar una llei orgànica que requereixi majoria absoluta, preservar la igualtat entre tots i respectar els tractats internacionals sobre els drets humans amb l’objectiu de «fer desaparèixer tota aquesta incriminació que pesa sobre Catalunya». El dictamen, segons ha remarcat, ha tingut en compte els «treballs previs» de la plataforma Amnistia i Llibertat i la proposició de llei que les formacions van registrar al Congrés i va ser inadmesa per la Mesa.

Blindar les negociacions d’interessos partidistes Durant l’acte, Asens ha fet referència a les negociacions per a una eventual investidura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Ha demanat «blindar les negociacions dels interessos legítims, però particulars de cada partit» i ha cridat a estar per sobre d’aquells que s’han instal·lat «en la derrota i defensen una narrativa del tot o res». Ha advertit que «no ens podem permetre donar una segona oportunitat a la dreta i l’extrema dreta».