Francina Armengol substitueix Batet i el català serà oficial a Europa.

Primeres conseqüències del pacte de Junts i ERC amb PSOE: Meritxell Batet salta de la presciència del Congrés i reconeixement del català al Europa i el Congrés espanyol.

En un desenvolupament que capta l’atenció política i lingüística, el govern espanyol ha emès una notificació oficial a la Unió Europea en la qual expressa el seu desig de veure reconegudes les llengües catalana, euskera i gallec com a llengües oficials dins del marc de la UE. Aquesta notícia s’ha fet pública després d’un acord polític entre el partit Junts i altres forces polítiques relacionades amb la formació de la taula del Congrés Espanyol.

L’ambaixador permanent d’Espanya davant la Unió Europea, Marcos Alonso, ha actuat com a emissari en aquest cas, informant la secretària general del Consell Europeu, Thèrése Blanchet, de la voluntat de l’estat espanyol de modificar el reglament 1, el qual regula el tractament de les llengües dins de la UE. Aquesta modificació tindria com a objectiu principal concedir plenitud de drets a la llengua catalana, així com a l’euskera i el gallec.

Aquest pas té un context polític significatiu, ja que prové d’un acord complexe entre el partit Junts i altres forces polítiques. L’acord s’ha centrat en la formació de la taula del Congrés Espanyol, i s’ha separat explícitament de qüestions relacionades amb càrrecs o presidències de comissions, que solen ser els elements centrals d’aquests tipus d’acords.

Cal esmentar que aquesta notificació arriba després d’anys de debat sobre la situació lingüística i el reconeixement oficial del català a la UE. El govern espanyol, en aquesta ocasió, busca materialitzar una aspiració que ja es va plantejar l’any 2005, quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va expressar el seu compromís amb l’oficialitat del català a la UE. No obstant això, aquest compromís no es va traduir en accions concretes, segons van revelar les institucions europees en resposta a una sol·licitud de la Plataforma per la Llengua.

La proposta actual, que apunta a la reunió del Consell Europeu convocada per al 19 de setembre, obre la porta a la possibilitat que el català, així com l’euskera i el gallec, obtinguin l’estatus de llengües oficials a nivell europeu. Tot i les opinions dividides que podria generar aquesta proposta, és un pas que reflecteix la complexitat de les relacions polítiques i lingüístiques a Espanya i dins de la Unió Europea. L’impacte final d’aquesta notificació i les decisions que en derivin, seran determinant en el futur de la representació lingüística a nivell europeu.