La jornada d’avui marca una fita important en la història recent de Catalunya i Espanya, amb un independentisme que posa el rumb cap al referèndum d’autodeterminació.

Gairebé una dècada després de la consulta del 9-N i sis anys i mig després de l’1-O, l’amnistia als encausats pel Procés ha vist la llum definitivament aquest dijous al Congrés dels Diputats. La imatge de Pedro Sánchez dient «sí» –la votació ha sigut per crida– entre crits de «traïdor» de la bancada de la dreta resumeix el context que els últims mesos ha marcat el camí d’aquesta llei fins a la seva aprovació.

La majoria plurinacional formada pel PSOE, Sumar, ERC, Junts, el PNB, EH Bildu, Podem i el BNG, amb 177 diputats a favor, s’ha imposat als 172 –el PP, Vox, UPN i Coalició Canària– que hi han votat en contra. Ja és una realitat l’oblit judicial general a més de deu anys de Procés, marcats per la repressió que ara es pretén eliminar si els jutges ho permeten. Aquest serà el nou capítol d’una llei que per un dia ha fet recuperar la imatge d’unitat entre els dos principals partits independentistes, Junts i Esquerra, que s’han dedicat agraïments mutus per la negociació de la norma i el sacrifici compartit. Des de la tribuna de públic, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Dolors Bassa rebien el reconeixement de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, mentre el republicà Gabriel Rufián es recordava de Carles Puigdemont. «Gràcies per liderar aquell Govern tan valent», ha dit. Acabat el ple, al pati del Congrés Junqueras i Turull s’han fet una fotografia conjunta, i s’han vist abraçades entre diputats d’ERC i Junts.

La reacció de l’associació Súmate no s’ha fet esperar. En un tuit, Manuel Bueno ha expressat la seva satisfacció per l’aprovació de la llei: «Día histórico, aprobación de la ley de Amnistía. Desde @sumate_asoc siempre hemos apostado por ella, fruto del diálogo y del consenso. Votar nunca puede ser delito.» Aquesta declaració resumeix el sentiment de molts dels que han lluitat per la reconciliació i el diàleg durant els darrers anys.