Esquerra insisteix a buscar una sortida laboral a Joan Mangues a la Intersindical-CSC, on ja treballen membres de la JERC i Poble Lliure, o bé a Revelance Colombia, una empresa que Joan Mangues ja coneixeria d’un viatge que va realitzar a aquell país al 2020 junt amb Marta Molina.

Esquerra Republicana va intentar encobrir l’escàndol dels cartells sobre l’Alzheimer que difamaven Ernest i Pasqual Maragall. Segons uns àudios als quals ha tingut accés RAC1, es pot veure com diversos membres del partit van conèixer l’autoria dels cartells poc després que es pengessin i van intentar amagar-ho per evitar una crisi major. Els enregistraments mostren que els responsables d’ERC ja sabien des de febrer que un informe policial indicava que els cartells provenien del partit. En la conversa, els membres debatien com reaccionar per minimitzar l’impacte quan la informació es fes pública. Oriol Duran, Sergi Sabrià, Tolo Moya i Jordi Roig discuteixen sobre la necessitat d’accedir a l’informe abans que es divulgués i considerar obrir una investigació interna. També contemplaven presentar un dels joves, diferent a Joan Mangues, que van penjar els cartells com a cap de turc per distanciar la cúpula del partit del fet.

L’escàndol dels cartells difamatoris d’Ernest i Pasqual Maragall sobre l’Alzheimer està situant la cúpula d’ERC al centre de la diana, ja que s’ha pogut saber que el partit va intentar tapar aquest escàndol. Segons uns àudios als quals ha tingut accés RAC1, s’ha pogut descobrir que diversos membres del partit van conèixer l’autoria dels cartells poc després que es van penjar durant la precampanya per a les eleccions municipals del 28 de maig del 2023 i que, a més, van intentar amagar-ho. Els àudios són del febrer d’enguany i s’hi sent el vicesecretari general de comunicació d’Esquerra, Oriol Duran, l’aleshores viceconseller d’estratègia i comunicació del govern, Sergi Sabrià, el fins fa poc cap de comunicació del partit, Tolo Moya, i el gerent i vicesecretari de finances dels republicans, Jordi Roig.

La conversa es remunta al 8 de febrer d’aquest any, quan Oriol Duran acabava de ser designat vicesecretari de comunicació d’Esquerra i Sergi Sabrià, nou viceconseller del Govern. Aquell dia eren conscients que un informe dels Mossos d’Esquadra indicava que els cartells sortien del partit i a la conversa estudiaven com sortirien del pas i evitarien l’escàndol quan tot sortís a la llum. Segons relata l’emissora, el primer a prendre la paraula és Duran, que dona per fet que l’informe policial s’acabarà fent públic i posa de manifest que és molt important poder-hi tenir accés abans, per veure què diu. Sabrià pensa igual i destaca la importància d’anticipar-se a la filtració per conèixer amb detall la informació i, sobretot, per saber com respondre-hi. Jordi Roig s’afegeix a la conversa i tots tres conclouen que quan sàpiguen a qui apunta l’informe policial, caldrà obrir una investigació interna. Roig, el vicesecretari de finances dels republicans, diu literalment: «Primer l’hem de mirar (l’informe policial) i veure què diu. Si hi surten noms, el que ha de fer el ‘compliance’ és cridar-los. Què dirà? Doncs depèn de qui sigui. Si mantenim el tallafoc o no mantenim el tallafoc». El terme ‘compliance’ és el compliment normatiu, i fa referència a l’àrea específica d’una companyia que s’encarrega d’identificar, assessorar, monitoritzar i alertar dels riscos en què pot incórrer una empresa, pública o privada, per vetllar pel compliment estricte de la legalitat, en aquest cas del partit.

Ernest Maragall, candidat a l’alcaldia d’ERC quan van aparèixer els cartells la nit del dijous 9 de març del 2023, va anunciar dos dies després dels fets que presentaria una denúncia als Mossos d’Esquadra. Precisament, sobre aquesta denúncia parlen els protagonistes dels àudios que, a banda de discutir quina és la millor manera de reaccionar quan l’escàndol es conegui, parlen de visitar Ernest Maragall per demanar-li perdó. Sembla que el dia de la conversa (8 de febrer), Sabrià tenia molt assumit que Ernest Maragall s’enfadaria molt, però alhora confiava que un cop s’expliquessin i es disculpessin ell acabaria retirant la denúncia i la investigació policial no veuria la llum.

L’estratègia de Duran, Sabrià, Moya i Roig era presentar-se davant Maragall amb un cap de turc, que a la conversa expliquen que serà un dels joves de l’Anoia que va penjar els cartells. Ells parlen d’un «Pol», però després es decanten més pel «Víctor», sigui com sigui, Oriol Duran deixa clar que el mort l’hi carregaran a un dels dos. El mateix Duran explica com el partit s’adreçarà a Maragall: «Aquests nois fan cosetes i funcionen (es refereix a les contracampanyes dirigides per Joan Mangues i els seus) ). Però els «tius se vienen arriba», afegeix. Per tant, Duran deixa clar que, en el cas dels cartells difamatoris, Mangues va actuar pel seu compte. I per això remarca a un dels altres tres: «Ho has de carregar sobre en Pol i t’has de disculpar, però tu l’hi carregues a en Pol».

Segons el que explica l’emissora que es desprèn dels àudios, és que la campanya seria obra dels joves contractats de l’Anoia i no de la cúpula de comunicació del partit ni de Mangues, al que volen silenciat com ara. Ho deixa molt clar en un altre moment de la reunió l’aleshores director de Comunicació, Tolo Moya, que proposa explicar-ho així mateix a Ernest Maragall. De fet, el vicesecretari de Finances, Jordi Roig, s’expressa en la mateixa línia, dient que «això no ho hem organitzat, però ha passat». La conversa del 8 de febrer també revela que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, estava al corrent del cas, perquè, segons diu Sabrià, el mateix Maragall li ho havia explicat a Aragonès.

Aquest dimecres s’ha fet pública aquesta nova informació, però arran d’aquests escàndols el partit ja ha començat a prendre mesures. Divendres, ERC va decidir suspendre de militància temporalment dos dels quatre membres del partit que considera implicats en el cas dels cartells contra els Maragall. El responsable de compliment va enviar l’informe a l’executiva, que el va acceptar i elevar al Consell Nacional. Dels quatre membres implicats, ERC ja n’ha suspès dos de militància, de manera temporal. I, per a un d’aquests, en planteja l’expulsió definitiva. Aquest darrer es tracta del cas «molt greu», i l’altre suspès temporalment té una falta «greu», i se’l pot suspendre durant un màxim de dos anys. Als altres dos, el partit en proposa una sanció «lleu» i amb una advertència. Els quatre implicats són un militant de l’Anoia, Tolo Moya, Sergi Sabrià i Marc Colomer.

Segons la investigació de la Unitat Central d’Odi i Discriminació dels Mossos d’Esquadra, ERC hauria pagat fins a 50.000 euros als joves que van col·locar els cartells ofensius contra Pasqual i Ernest Maragall. Aquests pagaments es van efectuar a través de factures falses i un intermediari per assegurar el silenci dels implicats. Els tres joves implicats, Gerard F., Gerard O., i Pau J., residents d’Igualada, van ser identificats per les càmeres de seguretat i van declarar a la policia. Pau J. va revelar que se’ls havia ofert 300 euros per col·locar els cartells i més tard se’ls va donar 3.000 euros per mantenir-se en silenci. A més, es va lliurar un telèfon mòbil d’alta gamma per facilitar la comunicació.

Esquerra Republicana (ERC) diu haver presentat durant el matí una demanda contra l’ex-director de comunicació del partit, Tolo Moya, per la filtració d’uns àudios comprometedors que revelen que el partit va provar de tapar l’escàndol dels cartells dels germans Maragall. El partit ha presentat la demanda per filtració d’informació confidencial de manera esbiaixada als mitjans de comunicació. ERC també ha destituït Moya del càrrec d’assessor a la Diputació de Barcelona per revelació d’informació confidencial i pèrdua de confiança.

L’esclat d’aquests àudios ha posat en evidència la delicada situació d’ERC, que ha reaccionat ràpidament per limitar els danys. En particular, l’intent de mantenir en l’anonimat el nom de Joan Mangues, el famós militant de l’Anoia que va idear l’acció dels cartells difamatoris, reflecteix el pànic d’Esquerra a que es donin a conèixer més detalls sobre els «nens de la B». Aquests joves militants, coneguts per les seves accions controvertides i sovint poc ortodoxes, han estat al centre de diverses polèmiques que podrien posar en perill la imatge pública del partit.

La divulgació dels àudios ha deixat clar que diversos membres d’ERC estaven al corrent de l’autoria dels cartells poc després que es pengessin i van intentar evitar que l’escàndol sortís a la llum. Les converses revelades mostren un intent deliberat de manipular la informació i atribuir la responsabilitat a figures menors per protegir la cúpula del partit. En aquest context, Joan Mangues, com a ideòleg de l’acció, esdevé una figura clau, i la seva identificació podria desencadenar noves revelacions comprometedores.

El terme «nens de la B» fa referència a un grup de joves militants d’ERC que, sota la direcció de figures com Joan Mangues, han estat implicats en diverses operacions de contracampanya i altres activitats polítiques agressives. Aquests «nens de la B» han estat utilitzats com a peons en estratègies més àmplies del partit, i la seva exposició pública podria revelar pràctiques qüestionables dins d’ERC.

El partit ha actuat amb determinació per evitar que aquesta informació es difongui, però la filtració dels àudios ja ha causat un dany significatiu a la seva credibilitat. La destitució de Tolo Moya i la demanda presentada en contra seva són intents de controlar la narrativa i evitar que la situació es deteriori encara més. Tot i això, la situació continua evolucionant, i la preocupació d’ERC per la possible exposició de més detalls sobre els «nens de la B» i el paper de Joan Mangues demostra la gravetat de la crisi interna que afronta el partit.