La solidaritat d’un metge amb els seus companys d’altres categories de la sanitat pública catalana s’ha fet viral entre els seus companys:

«Bé, doncs llegit i rellegit, primer de tot m’alegro de les millores salarials de què gaudiré com a metge, i m’alegra que hi hagi algunes millores retributives per a tots els col·lectius. Ara bé, crec que ens pertoca sobretot als metges fer la reflexió que és absolutament una vergonya el contingut d’aquestes mesures retributives i que els sindicats es vanagloriin d’un acord que traspua classisme i discriminació per a la resta de col·lectius que no són medicina, que incrementen l’escletxa entre medicina i infermeria i que, per tant, des del meu punt de vista, crispa el dia a dia laboral perquè instal·la en l’escenari actual un conflicte i unes reivindicacions insalvables. Jo si fos infermer no assumiria demanda aguda, no assumiria prescripcions diferides, no assumiria ser protagonista de la cronicitat, ni tantes altres coses, després que em reconeguin professionalment amb l’aguinaldo (perquè és el que és) de pràcticament 114 euros mensuals. Crec que de nou l’acord posa de manifest que la gent que participa i negocia està totalment desconnectada de la realitat social del nostre col·lectiu i que no té cap tipus d’interès en la salut del sistema sanitari.

Sé que és un missatge estèril perquè com tot el que fem des de la individualitat no serveix absolutament de res, però en nom meu (i confio que d’altres metges de l’equip): infermeria, GIS, TS i TCAIs, braços plegats i orgull de classe, perquè tots formem part del mateix i també és responsabilitat de tots reduir l’escletxa. Ja que no ho fan els sindicats que ens representen, almenys des de la individualitat estem al vostre costat.

No sé si és el canal, pero aquí va. Bon cap de setmana.»