La recent elecció d’Eduard Suárez com a president de la federació comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Baix Llobregat ha desfermat una sèrie de reaccions mixtes, amb un fort enfocament en el seu passat controvertit i qüestions emergents de nepotisme.

La perplexitat davant aquesta elecció es veu reflectida en el primer comentari de la notícia del setmanari Molins Viu que ha rebut la notícia: «En què treballa Eduard Suárez Rovira? Encara està d’assistent al Parlament de Catalunya?».

Suárez, que anteriorment va ocupar el càrrec de regidor d’ERC a l’Ajuntament de Molins de Rei, es va veure involucrat en un incident significatiu. Segons informes, Sílvia Guillén, periodista, criminòloga i llavors regidora d’ERC a Molins de Rei, va ser presumptament agredida per Suárez. Aquest incident va provocar una profunda divisió dins el partit, amb Guillén denunciant un intent de silenciament per part de la cúpula d’Esquerra.

L’elecció de Suárez com a president comarcal ha reobert aquestes ferides, generant preguntes sobre la idoneïtat del seu lideratge, especialment tenint en compte els antecedents mencionats. El fet que la seva candidatura fos l’única presentada per a la presidència comarcal ha intensificat aquests dubtes.

A més, en una nova manifestació de preocupacions sobre el nepotisme, s’ha revelat que Aina Súria, esposa de Suárez, és candidata sindical per la Candidatura d’Unitat Popular (CSC) a la Generalitat. Aquesta informació ha afegit una capa addicional de controvèrsia, suggerint un possible conflicte d’interessos i qüestionant la transparència dels processos de selecció tant en l’àmbit polític com sindical.

Aquestes situacions plantegen preguntes profundes sobre la cultura política dins d’ERC i la seva responsabilitat en la gestió d’incidents interns, així com la integritat dels processos sindicals. Els ciutadans del Baix Llobregat, i els afiliats d’Esquerra Republicana i membres de la CSC en particular, es troben davant d’un escenari que posa a prova la confiança en els seus líders i el procés democràtic intern del partit i del sindicat.

En resum, la situació al Baix Llobregat suggereix un panorama on, malauradament, «tot queda a casa», una frase que ressona amb un to de resignació i descontentament entre aquells que observen amb preocupació el desenvolupament dels esdeveniments.