Criden a reconèixer la gravetat d’aquesta situació i assumir-ne la responsabilitat. En lloc de desviar l’atenció cap a qüestions secundàries, cal abordar de front el repte de protegir i promoure la llengua catalana. Això requereix accions concretes i coordinades en àmbits clau com la política lingüística, l’educació i la cultura.

En les paraules de Jordi Graupera del partit polític Alhora, sorgeix una crida a la reflexió sobre el veritable conflicte lingüístic que Catalunya afronta actualment: la substitució del català per l’espanyol. En un moment en què l’atenció pública sembla estar captivada per una obsessió malaltissa amb la població islàmica, Graupera ens convida a no perdre de vista aquesta qüestió fonamental que, de ser ignorada, pot tenir conseqüències profundes.

Graupera argumenta que la llengua que predomini entre la població immigrant tindrà un impacte crític en la dinàmica lingüística de Catalunya. Si el català no manté la seva posició com a llengua de prestigi i d’ús quotidià en àmbits com ara la feina, l’escola i el carrer, la seva supervivència com a llengua pròpia de la regió podria veure’s seriosament compromesa. Això no només representa una pèrdua per la riquesa lingüística i cultural de Catalunya, sinó també una amenaça als drets lingüístics dels seus habitants.

En aquest sentit, Graupera critica els governs dels darrers anys per haver negligit la protecció i promoció del català. En lloc de prioritzar aquesta tasca vital, s’han orientat cap a polítiques destinades a complaure els monolingües castellans, abandonant la responsabilitat de garantir que el català segueixi sent una llengua viva i vibrant.

Aquesta manca de suport institucional es fa palesa en diverses àrees, des de la degradació del sistema audiovisual i cultural fins a la manca d’innovació en l’àmbit educatiu. El control dels mitjans de comunicació i les subvencions que beneficien els grups comunicatius hostils a l’expansió del català han contribuït a crear un entorn mediàtic que mina la presència i la vitalitat de la llengua catalana.

Al mateix temps, el sistema educatiu ha patit una manca de protecció adequada, amb conseqüències greus per a mestres, professors, pares i infants. La falta de suport i recursos ha generat una situació en què el català no pot competir amb l’espanyol com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, posant en perill la transmissió intergeneracional de la llengua catalana.

Enfront d’aquesta realitat, Graupera ens adverteix del perill de l’orriolisme, una perspectiva que no només no resoldria els conflictes relacionats amb la immigració, sinó que també exacerbaria l’erosió del català. És, per tant, imperatiu rebutjar aquesta postura tant per raons de principi com de sentit pràctic.

Cal reconèixer la gravetat d’aquesta situació i assumir-ne la responsabilitat. En lloc de desviar l’atenció cap a qüestions secundàries, cal abordar de front el repte de protegir i promoure la llengua catalana. Això requereix accions concretes i coordinades en àmbits clau com la política lingüística, l’educació i la cultura.

En definitiva, Graupera ens insta a posar-nos a treballar. Hem de plantar cara als desafiaments que ens confronten i actuar amb determinació per garantir un futur en què el català continuï sent la llengua viva i plena de Catalunya. És la nostra tasca, i la seva importància no pot ser subestimada.