El Consell d’Europa ha manifestat una crítica contundent envers la sentència que imposa l’obligació d’aplicar un 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya. Segons l’informe publicat aquest dimarts pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, hi ha una «gran preocupació» per la decisió judicial sobre la immersió lingüística.

Així mateix, el comitè alerta del «deteriorament» del valencià al País Valencià i del català a les Illes Balears, a causa de les polítiques del govern del PP que redueixen la protecció d’aquestes llengües.

Tot i que les conclusions de l’informe no són vinculants, aquest és un exercici periòdic que realitza el Consell d’Europa per avaluar el compliment dels països signataris de la Carta pel que fa a la protecció de les llengües minoritàries. És el sisè informe des que Espanya va signar la Carta el 2001. El document destaca, d’una banda, el desenvolupament positiu de les polítiques lingüístiques a Espanya, però, d’altra banda, subratlla mancances importants, especialment en l’àmbit de la Justícia, on l’ús de les llengües cooficials encara no està garantit.

El comitè també celebra la recent introducció de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats, així com la petició perquè la Unió Europea inclogui el català, el basc i el gallec com a idiomes oficials. Aquest mateix dimarts, el govern espanyol ha reiterat la seva voluntat d’impulsar aquesta iniciativa, qualificant-la de prioritària.

Pel que fa a la sentència del 25% de castellà, el Consell d’Europa ja havia donat suport anteriorment al model d’immersió lingüística català. Tanmateix, en aquest nou informe, s’ha expressat una crítica directa a les decisions judicials que obliguen a introduir un mínim del 25% de castellà a les aules. El comitè considera que aquesta imposició contravé els compromisos assumits per Espanya en el marc de l’article 8 de la Carta, tot i que reconeix que el castellà pot tenir un paper com a llengua vehicular per raons socials i lingüístiques, si cal.

En el cas de Catalunya, cal recordar que el Tribunal Suprem va ratificar la sentència per estendre aquest percentatge mínim de castellà a tot el sistema educatiu, però un canvi legislatiu aprovat pel Parlament de Catalunya ha deixat la resolució pendent del Tribunal Constitucional. Aquesta nova llei manté el català com a llengua principal a les aules, però també introdueix el castellà com a assignatura curricular.

Pel que fa a les comunitats governades pel PP, com el País Valencià, les Illes Balears i Aragó, el Comitè d’Experts lamenta les mesures adoptades que van en contra de la protecció de les llengües minoritàries. A les Balears, es critica el decret 5/2023, que elimina el requisit de coneixement del català per accedir a determinats llocs de treball públics, especialment en l’àmbit sanitari. Al País Valencià, l’informe expressa preocupació per la nova llei de Llibertat Educativa, que es considera que reduirà la presència del valencià en el sistema educatiu, sobretot a les zones castellanoparlants.

A Aragó, també es manifesta preocupació per les retallades pressupostàries i la voluntat de les autoritats regionals de modificar el marc legal per reduir l’espai dedicat a l’aragonès.

Finalment, l’informe posa un èmfasi especial en la situació de les llengües regionals en l’àmbit de la Justícia, que considera especialment problemàtica. Malgrat les recomanacions fetes durant anys, no s’han implementat les modificacions legislatives necessàries per garantir l’ús de les llengües cooficials en aquest sector. Tot i que, en teoria, és possible tramitar documents judicials en català, basc o gallec i utilitzar aquestes llengües en els judicis amb la presència d’un intèrpret, l’informe lamenta que el seu ús real és molt baix, especialment fora de Catalunya.