El 6 d’agost de 1936 és una data que roman impregnada en la història del FC Barcelona i de tota Catalunya. Aquell dia, el president del club i destacat polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Sunyol i Garriga, va perdre la vida a mans de les tropes franquistes a Alto de León, situat a la Serra de Guadarrama, Madrid.

El president del club i destacat polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Sunyol i Garriga, va perdre la vida a mans de les tropes franquistes a Alto de León, situat a la Serra de Guadarrama, Madrid. Acompanyat pel periodista Pere Ventura Virgili, un oficial i el xofer, Sunyol va ser detingut i afusellat sense cap judici previ, com a víctima de la repressió que s’abatia sobre els catalans en el context de la Guerra Civil Espanyola.

Nascut a Barcelona el 21 de juliol de 1898, Josep Sunyol era fill de Josep Sunyol i Casanovas i Aurora Garriga i Coronas, i nebot de l’advocat i polític Ildefons Sunyol i Casanovas. Des dels seus inicis, va destacar per la seva passió per l’esport i el periodisme, convertint-se en un gran amant de l’esport i mecenes cultural. Va fundar i impulsar el periòdic esportiu «La Rambla» i va presidir la Federació Catalana de Futbol i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) en diferents períodes.

El seu compromís amb la causa republicana i el nacionalisme català va portar-lo a ser diputat d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats en diverses ocasions. Després de l’Alçament Nacional del 18 de juliol de 1936, es desconeix el seu parador fins al fatídic 6 d’agost, quan, juntament amb el periodista Pere Ventura Virgili, va ser sorprès per les tropes franquistes mentre visitaven el front de la Serra de Guadarrama.

El seu afusellament, juntament amb altres personalitats catalanes com el president de la Generalitat Lluís Companys, va ser una mostra de la repressió brutal que es va viure durant el règim franquista. Després de la seva mort, fins i tot se li va obrir un expedient en aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de febrer de 1939.

Durant gairebé sis dècades, la figura de Josep Sunyol va romandre oblidada, tant al club com a la societat en general. No va ser fins a mitjans dels anys noranta que la seva memòria va començar a ser recuperada amb iniciatives com la dedicació d’un carrer a Barcelona amb el seu nom.

Finalment, amb la restauració de la democràcia, es van rendir els homenatges que es mereixia. Es van fundar «Els Amics de Josep Sunyol» i es van realitzar actes commemoratius en record del seu 60è aniversari d’assassinat, així com la col·locació d’una làpida commemorativa al lloc on va perdre la vida. El FC Barcelona també li va retre honors en un partit a l’Estadi del Camp Nou, i se li va dedicar una placa a La Rambla de Barcelona amb motiu del seu centenari.

El seu nom, juntament amb el del president de la Generalitat Lluís Companys, va quedar lligat als dos estadis de futbol més grans de Catalunya: l’Estadi Olímpic Lluís Companys i la Llotja President Sunyol del Camp Nou.

Avui, la memòria de Josep Sunyol perdura com un símbol de lluita per la llibertat, el nacionalisme català i l’amor per l’esport. La seva tragèdia ens recorda la importància de preservar la història i no oblidar les víctimes de la repressió i la violència política. Que la seva memòria continuï inspirant les generacions futures a defensar els valors de la democràcia, la justícia i la solidaritat.