Les reaccions a X evidencien el rebuig creixent a Víctor Font mentre el barcelonisme digital mostra un suport majoritari a la gestió i al projecte de Joan Laporta.

La darrera piulada de Víctor Font, publicada a la xarxa social X (antic Twitter), amb una imatge del partit al Camp Nou en obres, ha tornat a evidenciar una realitat cada cop més consolidada: la mala reputació de l’excandidat a la presidència del FC Barcelona en aquesta plataforma, especialment entre una part molt significativa del barcelonisme actiu a les xarxes.

Lluny de generar complicitat o debat constructiu, la publicació va desencadenar una allau de comentaris crítics, irònics i directament hostils, molts dels quals no es refereixen ni tan sols al contingut de la imatge, sinó a la figura de Font, al seu discurs reiteratiu i a la seva estratègia comunicativa.

Comentaris que reflecteixen una desconnexió amb l’afició

Les respostes al tuit són reveladores. Alguns usuaris qüestionen obertament la seva credibilitat com a barcelonista:

“Deus tenir algú al costat que et va dient qui són els jugadors.”

Altres ironitzen sobre la seva capacitat de gestió, especialment pel que fa al projecte del nou estadi:

“Amb tu no comencem el nou estadi fins el proper segle.”

També apareixen comentaris que l’acusen de bloquejar o entorpir processos clau relacionats amb l’aforament del Camp Nou, o de jugar un doble paper:

“A ver si le decimos a tu amiguito que deje meter el pie en la aprobación del aforo de la cuarta gradería.”

Aquest tipus de missatges apunten a una percepció recurrent: Víctor Font no és vist com una alternativa constructiva, sinó com algú que posa pals a les rodes mentre es presenta com a salvador.

De la crítica política al rebuig emocional

Més enllà de la discrepància política o de model de club, molts comentaris expressen cansament i rebuig emocional cap al seu discurs:

“Amb les merdes que dius del Barça no hauries ni de poder entrar al camp.”

O bé defensen explícitament la gestió actual i qüestionen la necessitat de canvi:

“El buen juego es gracias a Laporta y Flick. ¿Para qué cambiar las cosas cuando está yendo bien?”

Fins i tot hi ha qui li reclama directament que abandoni qualsevol aspiració electoral i doni suport al projecte actual:

“Si de verdad amaras al Barça anunciarías tu renuncia y irías con todo con Laporta.”

Aquestes reaccions no són aïllades ni anecdòtiques: formen part d’un patró repetit a les seves publicacions, on el volum de comentaris crítics supera àmpliament els de suport explícit.

Una mala fama consolidada a X

El cas de Víctor Font és paradigmàtic de com una estratègia comunicativa basada gairebé exclusivament en la crítica permanent pot acabar sent contraproduent. A X, molts usuaris el perceben com:

  • un candidat en campanya permanent,

  • amb un discurs negatiu i alineat amb relats mediàtics hostils al Barça,

  • i desconnectat del moment esportiu i institucional actual.

La conseqüència és clara: cada publicació seva es converteix en un espai de rebuig, burla o confrontació, reforçant una imatge pública deteriorada dins del barcelonisme digital.

La piulada analitzada no diu gaire per si sola, però els comentaris que genera ho diuen tot. A Twitter/X, Víctor Font arrossega una mala fama que no neix d’un sol error, sinó d’un relat sostingut en el temps que no ha connectat amb l’afició. En un context on el FC Barcelona mostra signes de recuperació esportiva, econòmica i institucional, el missatge de Font no només no sedueix, sinó que provoca rebuig.

I a les xarxes, especialment en política esportiva, la percepció col·lectiva acaba sent tan determinant com els programes o les intencions.