L’alcalde Jaume Collboni s’envolta de membres de l’oposició a la Junta del president Joan Laporta

El nou espai que substituirà l’antic Camp Nou segueix avançant en les seves obres i plans, malgrat els bloquejos i les friccions institucionals sorgides entre el FC Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. Tot i les dificultats, el projecte d’ampliació, remodelació i modernització de l’estadi —un símbol de l’ambició esportiva del club i de la transformació urbana de la ciutat— es manté en marxa, amb fonaments sòlids, però també amb ombres polítiques que podrien condicionar-ne el ritme i les garanties.

Qui són els protagonistes polítics darrere els obstacles?

Un element clau d’aquesta situació és la figura de Jaume Collboni, actual alcalde de Barcelona, que segons fonts de l’entorn barcelonista s’ha envoltat de persones que tradicionalment s’han mostrat crítiques amb la Junta de Joan Laporta.

Un cas paradigmàtic és el de Ricard Font, vinculat al grup Suma Barça, que en diverses ocasions ha demanat la dimissió de Laporta i la seva junta. Tot i això, Font ha estat nomenat Gerent de Mobilitat, Infraestructura i Obres de l’Ajuntament i també es manté com a Director General de BIMSA (Barcelona de Infraestructuras Municipales, SA), l’organisme municipal encarregat d’executar projectes d’urbanisme, renovació i infraestructures.

A més, aquesta aliança no es queda sols en noms: en el fòrum de Suma Barça, organitzat recentment, hi han participat persones vinculades a la crítica a Laporta, tant del club com de fora, i s’estan posant en relleu qüestions com permisos, llicències i segells que, tècnicament, depenen de l’Ajuntament.

Els entrebancs amb què es topa el Nou Camp Nou

  1. Tramitació de permisos i llicències: qualsevol demora o discrepància en els tràmits municipals pot alentir el procés d’obres. Quan l’Ajuntament exerceix un control estrictre, tant en documentació com en exigències tècniques, això pot generar friccions que afecten terminis i costos.

  2. Confiança i cooperació institucional: quan membres de l’oposició política col·laboren amb l’equip de govern municipal en àrees relacionades amb el projecte, es creen percepcions polítiques que poden tensionar les relacions entre l’Ajuntament i la direcció del Barça.

  3. Comunicació pública i imatge: les declaracions dels membres crítics, els articles d’opinió, i la presència mediàtica d’actors que qüestionen la Junta de Laporta generen soroll que pot afectar, si més no, la percepció pública del projecte i la seguretat que tenen sponsors, inversors i ciutadans en la seva execució.

El Nou Camp Nou és una realitat en construcció: les seves bases ja estan posades i el seu creixement continua endavant, malgrat la pressió política i els entrebancs institucionals. El paper de l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Jaume Collboni, és clau en aquest escenari: ha escollit entorn i col·laboradors que han estat crítics amb el projecte blaugrana, tot plegat amb la voluntat —aparent— de vetllar pel control municipal, però al mateix temps amb la responsabilitat de no comprometre la viabilitat d’una obra de ciutat tan significativa.