En un article a Elmon.cat, Josep Costa descriu Els «potinejadors habituals» de Junts, Poble Lliure, Indesinenter i Lluís Llach controlen l’entitat sense arribar als dos terços que reclamen els estatuts de l’ANC.

L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha publicat un contundent article d’opinió on denuncia el rumb que ha pres l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sota la direcció de Lluís Llach. Segons Costa, l’actual direcció de l’entitat ha estat apropiada per sectors concrets de l’independentisme que no representen la pluralitat dels seus socis i que han imposat una estratègia que ja ha quedat obsoleta davant del nou escenari polític a Catalunya.

Un inici de mandat marcat per la divisó

Costa explica que la seva entrada al Secretariat de l’ANC va ser una decisó presa «in extremis» amb l’objectiu de defensar una Assemblea «lliure i ferma». La consulta interna sobre la Llista Cívica va dividir gairebé a parts iguals els socis de l’entitat, però les eleccions posteriors van obrir una porta a la reconciliació. Tanmateix, segons l’exdiputat, aquesta oportunitat no es va aprofitar.

El nou Secretariat va tenir una arrencada accidentada, sense poder escollir president durant una setmana. Costa atribueix aquesta situació a la negativa de Lluís Llach d’integrar en la direcció persones que no fossin estrictament de la seva confiança. Segons ell, Llach va persistir en la idea de crear un equip exclusiu amb els qui havien fet campanya contra la Llista Cívica, deixant fora els que havien format part del Secretariat anterior.

«Els potinejadors habituals» al capdavant de l’ANC

Costa acusa Llach d’haver-se envoltat d’un grup organitzat que ja tenia un full de ruta escrit des d’abans d’arribar a la direcció. Aquest grup, segons ell, està format per antics membres del Secretariat que volen seguir dictant l’estratègia des de fora, el col·lectiu Indesinenter (opositor a Dolors Feliu) i persones vinculades a partits com Junts per Catalunya i Poble Lliure.

Aquest domini partidista ha fet que la direcció actual de l’ANC només representi el 49% dels socis que van guanyar la consulta interna sobre la Llista Cívica, deixant de banda l’altra meitat. Això ha provocat un bloqueig constant en les decisions estratègiques, ja que els Estatuts exigeixen una majoria de dos terços per prendre acords clau.

Una estratègia caducada davant la nova realitat política

Segons Costa, l’estratègia imposada per l’actual direcció de l’ANC ha quedat desfasada abans fins i tot de poder-se aplicar. La derrota de l’independentisme a les eleccions al Parlament i la formació del primer govern autonòmic «netament espanyolista» han canviat el panorama. No obstant això, l’ANC segueix immersa en una lluita interna sense adaptar-se a la nova realitat.

Costa alerta que l’Assemblea està perdent cohesió i força, i critica que no hi ha hagut cap millora en la mobilització ni en la dinamització de les assemblees territorials. A més, considera que el full de ruta actual té mancances greus en la seva aplicació pràctica.

«Cal una ANC lliure i ferma»

Per a Costa, una ANC «lliure» és aquella que es manté independent dels partits i no permet que li dictin l’estratègia actors amb objectius més limitats. A més, defensa que una ANC «ferma» ha de mantenir-se fidel als seus principis fundacionals i a l’objectiu d’implementar unilateralment el mandat de l’1 d’Octubre.

L’exvicepresident del Parlament conclou que, tot i el bloqueig actual, “encara som a temps” de redreçar la situació i de recuperar una Assemblea forta i cohesionada. Segons ell, el vent tornarà a bufar a favor de l’independentisme i caldrà que l’ANC estigui preparada per remar en la direcció correcta.