Previsions Confirmades: La Crisi Judicial de Sergi Perelló i la Intersindical–CSC acumulant condemnes en costes i indemnitzacions per reparar el mal causat a altres independentistes víctimes de les decisions de la direcció de Perelló que va anticipar ElDiario.es

L’article de desembre de 2022 d’Oriol Solé a Eldiario.es ja avançava les derrotes judicials de Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical–CSC, el principal sindicat independentista català. En aquell moment, les tensions internes i les crítiques a la gestió de Perelló ja eren evidents, però els esdeveniments recents han confirmat les prediccions fetes per Solé, mostrant un panorama encara més complicat per a la direcció del sindicat.

Perelló ha enfrontat diverses denúncies i sentències desfavorables per part dels militants del sindicat, que l’han acusat de nepotisme, manca de democràcia interna, i contractació d’empreses vinculades a caps del sindicat. Aquests militants han portat les seves queixes als tribunals, argumentant que la direcció del sindicat havia violat els seus drets sindicals. La primera d’aquestes sentències, dictada per un jutge de Barcelona, va donar la raó a un dels militants, concloent que la direcció del sindicat havia conculcat el principi d’igualtat d’armes i la llibertat d’expressió i pensament dels afiliats.

La més recent d’aquestes resolucions judicials ha desestimat la demanda de Perelló contra un dels militants per suposades vulneracions del seu dret a l’honor, a través de missatges crítics a les xarxes socials. El jutge va concloure que aquests missatges estaven emparats per la llibertat d’expressió i que les acusacions de «prepotència», «autoritarisme» i altres termes similars no suposaven una vulneració del dret a l’honor de Perelló, sinó que eren crítiques legítimes dins del context del conflicte sindical.

Aquestes derrotes judicials són només la punta de l’iceberg dels problemes que enfronta la direcció del sindicat. La Intersindical–CSC està pendent de nous judicis relacionats amb les seves pràctiques internes, que podrien generar noves condemnes i fer créixer encara més la tensió dins de l’organització. Les crítiques cap a Perelló i la seva cúpula no es limiten a les xarxes socials, sinó que també han sorgit de dins del propi sindicat. Un exemple clar d’això és la dimissió en bloc del secretariat de la sectorial educativa, que va acusar la direcció de «desacreditar, menysprear i desconfiar» dels responsables d’ensenyament durant més d’un any i mig.

La gestió controvertida de Perelló ha portat el sindicat a acumular condemnes per expulsions il·legals, que han resultat en fortes indemnitzacions per reparar el dany causat als afiliats. A més, el sindicat ha hagut de fer front a elevades despeses legals, degut a la necessitat de defensar-se en els múltiples litigis provocats per aquestes expulsions i altres qüestions internes. Aquestes despeses han suposat una càrrega financera significativa per a la Intersindical, que ha de gestionar els seus recursos amb molta més cura en un moment de gran tensió.

La situació és encara més irònica tenint en compte que, malgrat tractar-se d’un sindicat compromès amb la llengua catalana, Perelló va optar per contractar els serveis d’un despatx de Madrid especialitzat en litigis per dret a l’honor. Aquesta decisió va portar a la defensa dels militants demandats a sol·licitar la traducció al català de les demandes, que originalment estaven redactades en castellà. Aquest fet no només ha generat una despesa addicional, sinó que també ha posat en relleu una certa incongruència en les accions del líder sindical.

El futur de la Intersindical–CSC està ara en una cruïlla, amb una direcció que ha de fer front a una sèrie de judicis pendents i que ha de gestionar les conseqüències d’aquestes derrotes judicials. La confiança dels afiliats en la direcció ha estat minada per aquestes controvèrsies, i el sindicat haurà de treballar dur per restaurar la seva imatge i recuperar la confiança perduda.

En resum, les previsions fetes per Oriol Solé a Eldiario.es han resultat ser exactes, amb les derrotes judicials de Sergi Perelló marcant un punt d’inflexió per a la Intersindical–CSC. La direcció del sindicat està pendent de nous judicis, mentre ha acumulat condemnes per expulsions il·legals i ha de fer front a fortes indemnitzacions i despeses legals. La capacitat de la Intersindical per superar aquesta crisi dependrà de la seva habilitat per implementar canvis significatius en la seva gestió i restaurar la democràcia interna i la transparència que els seus afiliats exigeixen.

L’article de desembre de 2022 d’Oriol Solé a Eldiario.es  en català, tenia el següent contingut:

El líder del sindicat independentista català perd la batalla legal contra els crítics amb la seva gestió

El jutge desestima la demanda per vulneració del dret a l’honor que Sergi Perelló va interposar contra un militant que l’acusà de nepotisme i manca de democràcia interna.

Nova derrota al jutjat del secretari general de la Intersindical–CSC, Sergi Perelló, en el conflicte per raó de la seva gestió que des de fa mesos l’enfronta a diversos afiliats del principal sindicat independentista català. Un jutge de Barcelona ha desestimat la demanda de Perelló contra un dels crítics en descartar que les acusacions que va vessar contra el líder sindical a les xarxes socials suposin una vulneració del dret a l’honor.

A cavall del procés sobiranista, la Intersindical va aconseguir fer-se un lloc en el sindicalisme català, especialment entre els funcionaris de la Generalitat (quarta central amb més representació) i el sector educatiu. La central sobiranista es va mantenir residual a la indústria i tampoc va aconseguir trencar l’hegemonia de CCOO i UGT a la comunitat. Ambdues centrals van aconseguir l’any passat 21.048 i 18.939 delegats respectivament a les eleccions sindicals, enfront dels 827 de la Intersindical.

Un dels conflictes de la Intersindical es va viure en la sectorial educativa, el secretariat de la qual va dimitir en bloc i entre crítiques a la direcció del sindicat per “desacreditar, menysprear i desconfiar” dels seus responsables d’ensenyament durant més d’un any i mig. Segons els docents, Perelló i la seva número dos, Núria Ferrandis, van imposar un reglament sobre alliberats sindicals i van obstruir la comunicació dels correus electrònics entre la sectorial i el secretariat nacional del sindicat.

Perelló va respondre amb demandes judicials a les acusacions internes de desenes de militants de base contra la seva gestió. Els crítics acusen el secretari general i la cúpula de la central de manca de democràcia interna i de transparència, així com de nepotisme i contractacions d’empreses vinculades a caps del sindicat.

Els militants també van acudir a la Justícia, però per demanar empara davant el que veuen com una vulneració dels seus drets sindicals per part de la direcció. En la primera sentència sobre el conflicte, un jutge de Barcelona va donar la raó a un dels militants de base i va concloure que la direcció del sindicat “va conculcar” el principi d’igualtat d’armes i la seva llibertat d’expressió i pensament.

Ara una nova resolució judicial desestima la demanda que Perelló va interposar contra un dels militants pels missatges crítics a les xarxes socials contra la seva gestió i que, segons el dirigent sindical, suposaven una vulneració del seu dret a l’honor. El jutge nega la tesi de Perelló i conclou que els tuits i publicacions de Facebook estan emparades per la llibertat d’expressió.

En la seva sentència, el jutge enumera les diferents publicacions denunciades per Perelló: acusacions de “prepotència”, “autoritarisme”, “no escoltar a la gent treballadora”, haver convertit el sindicat en “agència de col·locació d’amics i coneguts” i bloquejar els comptes que li preguntaven si havia “endollat” al seu germà i quant pagava als “xiringuitos” que contractava.

El magistrat repassa a continuació els requisits perquè un desqualificatiu vulneri el dret a l’honor d’una persona i conclou que el de Perelló segueix intacte. El líder sindical, recorda el jutge, és un personatge públic, el que li confereix menor protecció davant les crítiques, que a més s’emmarquen “en l’àmbit de tensió sindical”.

Els tuits crítics no només “es corresponen amb la versió dels afectats pel conflicte sindical”, sinó que per al magistrat “tenen interès tant per a l’activitat sindical com en el seu context, ja que es realitzen sobre l’exercici d’un càrrec de projecció pública”.

A més, el jutge considera que totes les publicacions compleixen amb el requisit de veracitat i no n’hi ha cap que sigui “inequívocament ofensiva”, ja que totes elles són “àcides crítiques” cap a la gestió de Perelló i estan relacionades amb el conflicte intern. En suma, les crítiques “entren dins de l’àmbit constitucionalment protegit de la llibertat d’expressió”. Recorda la sentència que durant el judici Perelló “no va negar” tenir un sou al sindicat, ni que el seu germà hagués estat nomenat cap d’informàtica del sindicat ni que altres familiars o amics seus haguessin accedit a càrrecs del sindicat. Totes aquestes actuacions de Perelló, remarca la sentència, poden ser “plenament legítimes i legals”, però també han d’estar subjectes a crítica.

La sentència que desestima la demanda de Perelló s’ha traduït al català perquè així ho va demanar el militant demandat. Malgrat tractar-se d’un sindicat compromès amb la llengua catalana, Perelló va optar per contractar els serveis d’un despatx de Madrid especialitzat en litigis per dret a l’honor, el que va provocar que la defensa del sindicalista sol·licités la traducció al català de la demanda, originalment redactada en castellà.