La celebració del 30è aniversari de la Intersindical-Confederació Sindical Catalana (CSC) arriba en un moment crític per a la seva direcció. Recentment, Sergi Perelló, secretari general del sindicat, ha patit una derrota legal significativa, posant en qüestió el seu lideratge durant els darrers tres anys​​.

La CSC, que havia estat clau en el sindicalisme català, especialment entre funcionaris de la Generalitat i el sector educatiu, i ara camina cap a la irrellevància, s’ha trobat en conflictes interns. El secretariado de l’àrea educativa va dimitir en bloc, criticant la gestió de Perelló per la seva falta de suport i confiança​​.

Perelló va respondre a les crítiques amb demandes judiciales, que van ser vistes pels afiliats com a manca de democràcia interna, transparència, i fins i tot nepotisme. Això va portar a un conflicte obert amb diverses acusacions internes i demandes per part dels militantes​​​​.

La sentència més recent ha desestimat una demanda de Perelló contra un dels crítics, basant-se en la llibertat d’expressió. El jutge va considerar que les acusacions de prepotència, autoritarisme i convertir el sindicat en una «agència de col·locació» per a amics i coneguts, no vulneraven el dret a l’honor de Perelló​​​​​​​​​​.

Curiosament, tot i ser un sindicat compromès amb la llengua catalana, Perelló va optar per serveis legals en espanyol, fet que va requerir la traducció de la demanda al català a petició del militant acusat​​.

Aquest panorama contrasta amb la celebració del 30è aniversari de la CSC. El que hauria de ser un moment de commemoració i unitat, es veu ofuscat per una gestió qüestionada i conflictes interns. La direcció actual, liderada per Perelló, s’enfronta a reptes significatius per a recuperar la confiança i l’eficàcia d’un sindicat que va jugar un paper crucial en el moviment sindicalista català.

En resum, la celebració del 30è aniversari de la CSC arriba en un moment de reflexió crítica sobre el seu futur i la necessitat d’una direcció més transparent i democràtica.