Els kibbutz (plural: kibbutzim) són comunitats agrícoles col·lectivistes a Israel que van sorgir principalment durant els primers anys de l’establiment de l’estat. Aquest concepte va ser influït per idees socialistes i sionistes.

Un documental disponible a TV3 a la carta explica els orígens i la participació de catalans als mateixos.

Algunes de les característiques principals dels kibbutzim inclouen:

  1. Propietat col·lectiva: En un kibbutz, els membres posseeixen i comparteixen els béns de manera col·lectiva. Això inclou terres agrícoles, propietats, equips i recursos.

  2. Treball col·lectiu: Les tasques i responsabilitats laborals es reparteixen equitativament entre els membres. Tots contribueixen al treball necessari per mantenir la comunitat.

  3. Vida comunitària: Els membres del kibbutz viuen junts en un ambient comunitari. Les instal·lacions de la comunitat, com les escoles, els serveis mèdics i altres, estan a la disposició de tots.

  4. Igualtat social: Les diferències de salaris entre els membres solen ser petites o inexistents. Es busca una certa igualtat social entre els habitants del kibbutz.

  5. Democràcia interna: Les decisions importants es prenen mitjançant processos democràtics internos, amb la participació de tots els membres.

Els kibbutzim van ser inicialment concebuts com a part de la ideologia sionista, amb l’objectiu de crear una societat més igualitària i autosuficient. Molts d’aquests kibbutzim van ser fundats durant els primers anys del segle XX, amb una època àlgida a les dècades de 1920 i 1930. Al llarg del temps, alguns kibbutzim han evolucionat i han introduït elements de propietat privada i altres formes de gestió més flexibles, tot i que encara mantenen algunes de les característiques col·lectivistes originals.