El 13 de setembre del 2009 va tenir lloc la històrica Consulta sobre la Independència d’Arenys de Munt, situada al Maresme. Aquest esdeveniment, organitzat pel Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA), encapçalat per Josep Maria Ximenis, va ser un punt d’inflexió en el moviment independentista català.
La pregunta que es va fer als habitants d’Arenys de Munt va ser: «Esteu d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» Aquesta consulta va ser notòria perquè va permetre la participació d’immigrants i joves majors de setze anys, sectors que generalment no tenen dret a vot en altres eleccions. La participació va arribar al 41,0%, amb una aclaparadora majoria a favor de la independència, amb un 96,2% de vots afirmatius.
La consulta d’Arenys de Munt va ser el primer pas simbòlic en el camí cap a la independència de Catalunya i va marcar un precedent per a successos posteriors com el 9-N i l’1-O. Recentment, l’Alcalde d’Òrrius, Xavier Masgrau, ha convocat un nou referèndum per ratificar la declaració d’independència.
Malgrat els obstacles i les amenaces que van sorgir abans de la consulta, com els intents de Ciutadans i l’Advocacia de l’Estat per impedir-la i la decisió d’un jutjat de Barcelona d’anul·lar l’acord del plenari de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, l’esdeveniment es va dur a terme amb èxit. La reacció de la Falange Española de las Jons, que es va manifestar contra la votació, va ser un recordatori de les tensions polítiques que envoltaven la consulta.
A pesar de les controvèrsies, la consulta va rebre suport de nombroses personalitats i forces polítiques catalanes, i va inspirar altres ajuntaments a proposar consultes similars a les seves localitats. Al mateix temps, va provocar oposició per part del PP, el PSOE i el PSC.
La història de la consulta d’Arenys de Munt continua sent un recordatori de l’esperit d’autodeterminació i el moviment independentista a Catalunya.
Josep Manel Ximenis, va ser una figura clau en la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009. No obstant això, la seva participació va venir acompanyada de grans desafiaments i riscos personals. Com relata en el llibre recentment publicat, «D’Arenys de Munt al cel. L’inici de les consultes independentistes,» Ximenis va viure un període delicat en els dos mesos anteriors a la votació.
Les amenaces van començar a principis de juliol de 2009, quan la consulta ja estava en el centre de l’atenció mediàtica a tot l’Estat espanyol. En un diumenge d’aquell mes, Ximenis va descobrir dues marques de mira dibuixades a la paret del seu carrer. Una d’elles portava la inscripció «Jimenes,» i l’altra «CUP.» A partir d’aquest moment, es va convertir en una figura crítica en la història de la consulta, i la seva seguretat va ser una gran preocupació.
Per assegurar la seva protecció, els agents de la policia local d’Arenys van acompanyar-lo cada dia i van establir dispositius de vigilància tant a la seva llar com a la seva feina, que era en una oficina bancàri
Un 13 de setembre a Arenys de Munt van posar-hi fil a l'agulla i van activar-nos a tot el país. Al cap de tres mesos al Pla de l'Estany els vam seguir i feiem la consulta. pic.twitter.com/3chASzMhJk
— Assemblea Pla de l'Estany (@ANCPlaEstany) September 13, 2023
14 anys són massa anys. Després del 2017 el temps i les energies se'ns han escolat entre els dits. Hem de tornar a ser ferms i determinats per impedir que passi gaire més temps en aconseguir la nostra llibertat com a poble i com a ciutadans.
— 🎗️JM Ximenis #JosocCDR🎗️ (@jmximenis) September 13, 2023