El nou atac a Magda Oranich orquestrat per Aurora Madaula i Francesc de Dalmases fa témer a Junts pel retorn de joc brut intern amb perfils com el de Joana Masdeu.  

Els atacs i disputes que van tenir lloc fa 10 mesos envers la reconeguda advocada Magda Oranich estan novament al centre de l’atenció.

La figura de Magda Oranich, membre del Comitè de Garanties de Junts per Catalunya, va ser protagonista d’episodis d’assetjament i atacs per part de membres destacats del partit, incloent-hi Francesc de Dalmases i Aurora Madaula. Aquests incidents van portar a la dimissió de Dalmases com a vicepresident de Junts, generant tensions internes i descontentament públic.

La creació d’un perfil de Twitter anomenat Joana Masdeu, que defensava Dalmases i criticava Batet i Jordi Sànchez i les accions d’Oranich, van incrementar les tensions encara més. Tot i això, s’han suscitat sospites sobre la el retorn d’aquest perfil, ja que ningú ha pogut corroborar l’existència de la suposada periodista que asseguren haver-se ideat en un grup de telegram de càrrecs públics i orgànics d’ Acció per la República.

Aquesta nova capa de conflicte suggereix una estratègia de manipulació i influència de la percepció pública. L’ús de xarxes socials per crear una aparença de suport i legitimació posa de manifest la complexitat de les dinàmiques polítiques actuals. La derrota al Congrés del sector de Madaula encara no ha estat ben paït dins el seu petit grup d’Acció per la República.

Mentre es desentranya la veracitat del perfil Joana Masdeu i s’investiguen els seus possibles creadors, la lluita per narrar la veritat i la responsabilitat en aquests incidents segueixen sent qüestions clau en els seus grups de telegrams. El cas actual recorda la importància de la transparència i la integritat en la política, i la capacitat d’interès públic per canviar ràpidament en un entorn digital.

 

El Cas Dalmases d’octubre de 2022 detonant de l’assetjament continuat a Magda Oranich.

L’incident central es va produir quan Francesc de Dalmases, un diputat destacat de Junts, va protagonitzar un episodi d’assetjament públic. La seva dimissió com a vicepresident del partit i la seva sortida de la Comissió del Parlament sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van ser les respostes immediates a l’esbroncament d’una periodista després d’una entrevista amb la presidenta de Junts, Laura Borràs.

Aquesta dimissió, però, va ser només el primer capítol d’una saga que ha continuat fins als nostres dies. Magda Oranich, també membre destacada de Junts com a presidenta de la Comissió de Garanties, va ser una de les figures centrals d’aquesta situació. Va elaborar un informe intern que detallava l’actitud «incorrecta» de Dalmases durant l’incident d’assetjament, que va causar «intimidació» entre els presents. L’informe va desencadenar tensions internes i va subratllar la complexitat de la situació.

La reacció a l’informe d’Oranich no es va aturar amb la dimissió de Dalmases. El diputat i altres membres de Junts, com Aurora Madaula, han continuat manifestant un comportament d’assetjament envers Oranich. Aquesta actitud es va reflectir en la creació d’un perfil fals a les xarxes socials, anomenat Joana Masdeu, que defensa Dalmases i critica les accions d’Oranich. L’origen d’aquest perfil ha suscitat sospites sobre la seva autenticitat i la possibilitat que hagi estat creat pels propis assetjadors d’Oranich.

El cas Dalmases d’octubre de 2022 ha passat de ser una situació aïllada a esdevenir el detonant d’una sèrie d’episodis d’assetjament continuat i tensions internes a Junts per Catalunya promoguts des d’Acció per la República. Aquesta controvèrsia ha mostrat les múltiples dimensions i implicacions de les relacions polítiques i la influència de les xarxes socials en la construcció de narratives públiques.