Les revelacions recents sobre les subvencions rebudes per dues de les entitats convocants de la manifestació de la Diada de l’11 de setembre han encès les alarmes dins del moviment independentista.

Segons ha transcendit, aquestes entitats han estat finançades parcialment pels Ministeris de Madrid, fet que ha generat sospites sobre les veritables intencions de la seva presència entre els organitzadors.

Aquestes entitats, la Intersindical CSC i el CIEMEN, han vist augmentar la desconfiança entre les bases independentistes. Sergi Perelló, representant de la Intersindical CSC, i David Minoves, dirigent del CIEMEN, són figures clau que acumulen càrrecs en aquestes organitzacions. Perelló ha estat condemnat en costes per assetjar altres independentistes, fet que ha generat una controvèrsia significativa. Minoves, per la seva banda, ocupa diversos càrrecs remunerats que han estat nomenats directament pel govern de torn, augmentant la percepció de dependència política i falta d’autonomia.

Aquesta situació es veu agreujada pels problemes interns que han sorgit a les entitats. Els comptes del Consell de la República han estat objecte de debat i polèmica, amb acusacions de mala gestió i falta de transparència. A més, la polèmica sobre les quotes impagades de Lluís Llach a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), entitat que ara presideix, ha contribuït a la creixent desafecció. Llach, que anteriorment havia estat diputat al Parlament, membre del govern del Consell per la República i dirigent del Debat Constituent, va abandonar aquests càrrecs, però el seu lideratge en l’ANC no ha aconseguit revertir la desconfiança.

Aquests factors han provocat un rebuig notable entre l’independentisme de base cap als actuals convocants de la manifestació de la Diada. La percepció que les entitats estan massa vinculades als partits i reben finançament de l’estat espanyol ha desencadenat una desmobilització significativa. Les bases veuen en aquestes connexions una traïció als principis fundacionals del moviment, que sempre ha defensat la independència i l’autosuficiència.

Les veus dins del moviment independentista que demanen una renovació dels lideratges són cada cop més fortes. Consideren imprescindible trencar els vincles amb els partits i les entitats subvencionades per Madrid per restaurar la confiança i la credibilitat del moviment. La necessitat de líders que es comprometin de manera altruista i voluntària és vista com una clau per recuperar la mobilització del poble català en la seva lluita per la independència.

En aquest context, l’ANC busca un nou gerent i un nou tècnic de mobilitzacions, la qual cosa ha aixecat preocupació entre alguns sectors de l’independentisme. Es tem que aquestes contractacions puguin recaure en expolítics que s’han quedat sense feina recentment i que estan propers al cercle de confiança de la nova direcció de l’ANC. Aquesta possibilitat podria intensificar encara més la desafecció i la desconfiança en les estructures organitzatives de l’independentisme.

A mesura que s’apropa la Diada, el repte per als organitzadors serà demostrar la seva independència i capacitat de mobilització genuïna per superar la desafecció i aconseguir una participació significativa el proper 11 de setembre.