Sergi Perelló, representant de la Intersindical CSC, i David Minoves, dirigent del CIEMEN, perceben remuneracions per les seves funcions dins aquestes entitats. A més, tant la Intersindical CSC com el CIEMEN reben entre un 50% i un 90% del seu pressupost a través de subvencions públiques, fet que ha generat malestar i desconfiança entre els sectors més crítics de l’independentisme.

Sergi Perelló, representant de la Intersindical CSC, i David Minoves, dirigent del CIEMEN, perceben remuneracions per les seves funcions dins aquestes entitats. A més, tant la Intersindical CSC com el CIEMEN reben entre un 50% i un 90% del seu pressupost a través de subvencions públiques, fet que ha generat malestar i desconfiança entre els sectors més crítics de l’independentisme.

Lluís Llach, actual president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha estat un dels principals convocants de la manifestació. Llach, que anteriorment va ser diputat al Parlament, membre del govern del Consell per la República i dirigent del Debat Constituent, va abandonar tots aquests càrrecs, però el seu lideratge en l’ANC no ha estat suficient per dissipar els dubtes sobre l’orientació de la manifestació d’enguany.

El fet que dirigents com Perelló i Minoves rebin sous i que les seves entitats depenguin tant de les subvencions allunya els nous convocants de la tradició altruista que havia caracteritzat les mobilitzacions independentistes. Aquest canvi ha estat percebut per molts com una traïció als principis fundacionals del moviment, generant una notable desafecció entre les bases independentistes.

Aquesta situació ha provocat que molts independentistes de base es mostrin escèptics i menys disposats a participar en la manifestació de la Diada d’enguany. La percepció que les entitats convocants estan dirigides per figures remunerades i finançades majoritàriament per subvencions ha portat a una desmobilització que podria traduir-se en una menor participació.

Les entitats convocants han intentat recuperar l’esperit de mobilització amb el lema “Tornem als carrers. Independència”, però la realitat és que l’elecció dels seus representants i la seva dependència de les subvencions públiques han creat una fractura significativa dins del moviment independentista. Aquesta divisió fa preveure que la manifestació de la Diada d’aquest any podria no assolir el nivell de participació d’anys anteriors, reflectint així una creixent desafecció cap als actuals dirigents i la seva gestió del moviment.

Cada dia augmenten les veus dins del moviment independentista que apunten a una renovació de lideratges, que faci net dels vincles amb partits i entitats del seu entorn. Les disputes internes i la percepció de falta de transparència i coherència només han aconseguit desacreditar el moviment, i moltes veus reclamen ara una purga dels elements que consideren responsables d’aquesta situació. Aquesta renovació es veu com una necessitat imperativa per recuperar la confiança i la mobilització del poble català en la seva lluita per la independència.

A més, l’ANC està buscant un nou gerent i un nou tècnic de mobilitzacions, fet que ha aixecat preocupació entre alguns membres del moviment independentista. Es tem que aquestes futures contractacions puguin recaure en expolítics recentment desvinculats dels seus càrrecs i del cercle de confiança de la nova direcció de l’ANC, la qual cosa podria intensificar encara més la desafecció i la desconfiança en les estructures organitzatives de l’independentisme.