En el seu escrit al mon.cat titulat «El pacte de l’amnistia: claus d’un fracàs», Josep Costa expressa una crítica contundent a la Llei d’Amnistia, qualificant-la com un dels fracassos polítics més previsibles de la història recent de Catalunya. Segons Costa, la llei va néixer morta perquè no va ser, en cap moment, una solució real al problema de la repressió espanyola contra l’independentisme.

Un Pacte Sense Fons

Costa argumenta que la Llei d’Amnistia, presentada com una mesura per abandonar la via judicial contra l’independentisme, mai va tenir les bases sòlides necessàries per assolir aquest objectiu. Menciona que, des de la perspectiva del president Carles Puigdemont, la llei havia de suposar un abandonament efectiu de la repressió judicial. No obstant això, la realitat ha estat molt diferent. Malgrat la derrota electoral del PSOE fa gairebé un any, Pedro Sánchez segueix al capdavant del govern espanyol i Salvador Illa podria arribar a la presidència de la Generalitat abans que els efectes de l’amnistia es materialitzin completament.

La Il·lusió de la Pau Judicial

Costa destaca que la idea d’aliar-se amb l’esquerra espanyola per combatre la repressió de la dreta judicial és un pla amb esquerdes evidents. Assenyala que la repressió continua sent una eina de control sobre la política catalana, mantenint la classe política autonòmica ocupada amb la qüestió de la repressió i desviant l’atenció dels problemes reals.

Un Problema Sistèmic

Per Costa, el problema no és el Codi Penal en si, sinó el fet que els jutges subverteixen la voluntat democràtica de la gent. Això fa que qualsevol intent de resoldre la repressió a través de noves lleis sigui inútil. Recorda la sentència que va enderrocar l’Estatut del 2006, qualificant-la de cop d’estat judicial, i afirma que des de llavors no s’ha restablert la democràcia a Catalunya. La repressió judicial i la subjugació de les institucions catalanes continuen sent una realitat.

La Ineficàcia de la Llei

Josep Costa critica la ingenuïtat de pensar que una llei podria resoldre el problema de la repressió. Considera que ni tan sols la reforma del Codi Penal, que va ser tan accidentada com la mateixa amnistia, va tenir èxit. Per ell, creure que el problema es limita a la incompetència dels negociadors d’ERC és un error. La veritable qüestió rau en el poder judicial espanyol i en el fet que el PSOE no ha volgut enfrontar-se realment al nucli dur del règim del 78.

Conclusió: Un Fracàs Anunciat

En conclusió, Costa reafirma que la Llei d’Amnistia no ha complert les seves promeses: no ha posat fi a la repressió ni ha permès a l’independentisme negociar en igualtat de condicions amb l’Estat. A més, no ha provocat una guerra oberta entre el govern espanyol i la judicatura. Al contrari, s’ha vist com el PSOE s’ha reconciliat amb els jutges, demostrant que l’amnistia no ha estat més que un gest simbòlic sense efectes reals.

Josep Costa considera que la Llei d’Amnistia ha estat un fracàs anunciat, una solució superficial a un problema profundament arrelat en la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol.