El fracàs de la CSC de Sergi Perelló i Núria Ferrandis que perjudica a l’independentisme català.

L’article d’opinió «Després de dos anys d’una nefasta gestió: la gran patacada» advertia de la pèssima direcció de la CSC de Sergi Perelló i Núria Ferrandis que perjudica l’independentisme català.

L’article d’opinió de Liibertat.cat, titulat «Després de dos anys d’una nefasta gestió: la gran patacada» presenta una crítica contundent a la gestió de Sergi Perelló i el seu equip a la capdavant de la Intersindical-CSC, el que ells han anomenat «el sindicat nacional i de classe.» L’autor destaca diversos aspectes preocupants en aquesta gestió, que segons l’article, han portat a una greu pèrdua de suport i influència del sindicat.

L’article comença destacant que, després de dos anys de gestió, la Intersindical-CSC no ha aconseguit complir cap dels objectius que s’havien plantejat. L’autor recorda que, en les eleccions del 2019 en els sectors de l’educació, la sanitat i l’administració, el sindicat va tenir resultats prometedors. No obstant això, en les eleccions del 2023, la Intersindical-CSC va patir una derrota de proporcions inesperades.

El text també destaca els conflictes interns del sindicat, amb expedients, purgues i expulsions de delegats i afiliats. L’article critica la gestió burocràtica i la falta d’assessorament als delegats quan es presenten problemes.

En relació als lemes del sindicat, l’autor critica l’etiqueta de «sindicat de classe,» argumentant que hi ha membres del sindicat que tenen altres ocupacions i negocis, cosa que posa en dubte la seva representació de la classe treballadora. També es critica la falta de suport als treballadors jubilats i la resistència a crear una sectorial per a ells.

Pel que fa a l’etiqueta de «sindicat nacional,» l’article assenyala que la Intersindical-CSC sembla centrar-se més en les seves activitats a nivell territorial que en una visió més ampla dels Països Catalans. S’argumenta que el sindicat manté relacions prioritàries amb altres sindicats fora de la regió.

Finalment, l’autor es concentra en l’elecció de l’educació com a sector d’exemple, afirmant que, tot i els resultats prometedors del 2019, la Intersindical-CSC ha patit una greu derrota el 2023, perdent representació i influència en el sector. Atribueix aquesta derrota a la «incapacitat» de la direcció actual i la falta d’un discurs sindical adequat.

En conjunt, l’article expressa una preocupació crítica pel futur de la Intersindical-CSC i la seva capacitat per representar els treballadors i avançar en la seva missió declarada de ser un sindicat «nacional i de classe.»